diumenge, 19 de setembre del 2010

Laboderta en el record

Eren temps d'adolescència, joventut i esperança. Va ser en un d'aquells festivals dels pobles d'Espanya tan habituals en els temps de transició, en aquest record concret, a prop de casa en l'Estadi Municipal de la Creu Alta. Labordeta i aquest cant a la llibertat restarà per sempre més en la meva memòria emocionada d'aquella tarda d'estiu entre el voleiar de les banderes de totes els pobles d'Espanya.


divendres, 17 de setembre del 2010

“La veritat no es pot assolir amb total claredat sinó que tan sols es pot expressar de tal manera que conservi el seu misteri”

dimecres, 15 de setembre del 2010

Llegeixo els diaris i escolto les diferents opinions de la celebració de l'11 de setembre i tot sembla positiu i no ho acabo d'entendre.
Després de la multitudinària manifestació del 10 de juliol no entenc que es pugui estar satisfet de com ha anat l'11 de setembre d'enguany, amb cap convocatòria clara i amb una desfilada de petites manifestacions pel mateix itinerari totes elles amb molt de compte de no barrejar-se amb els altres i marcant petites diferències amb els respectius lemes. Molt parlar d'independència i de la necessària unitat per assolir-la, però cadascú defensa aferrissadament la seva particularitat respecte a la resta de grupets i ha de manifestar-se a part, darrera de les seves banderes i pancartes i cridant les seves pròpies consignes. Des de diferents àmbits s'insisteix en la necessitat d'unitat, però cadascú defensa la seva posició respecte als altres i marca el seu territori. Malgrat que en molts casos les diferències són mínimes, no hi voluntat de llimar-les.
Passejar el passat dissabte a la tarda per Urquinaona a Arc de Triomf, Parc de la Ciutadella i Passeig del Born i veure el que passava em disgustava i indignava a l'hora. No trobava el meu lloc exacte entre tantes divisions i diferències. Havia de ser la Diada de la Unitat per la Independència i va ser l'evidència que estem molt lluny d'assolir-la. Recordava la vella cançó de Lluís Llach (de nou ell): “No és això companys, no és això”
Així no n'anem en lloc i l'únic que s'aconsegueix és el desencís dels que volem poder votar el dia 28 de novembre una única i sola candidatura que defensi el nostre dret de decidir al Parlament.