dijous, 29 de gener del 2009

La derrota de l'àngel

Segons una llegenda antiga, l'infant en el ventre de la mare ho sap tot, coneix i entén fins els últims i més amagats secrets de l'univers.
Quant surt del ventre de la mare, savi de tot, i pot veure finalment el món i pot parlar en veu alta, voldria explicar a tothom allò que sap. Però immediatament ve a veure'l un àngel, l'àngel del silenci, que li posa el dit damunt de la boca, com un segell, li xiuxiueja un xssst! i fa que tot se li oblidi.
Tots tenim damunt del llavi el senyal d'aquest dit de l'àngel, que ens va prémer la boca per tal de fer-nos oblidar.
Alguns, aquells en què el desig de parlar era més gran, els més xerraires de tot, tenen també un senyal a la barbeta: l'àngel hagué de prémer més fort i més estona per imposar-los el silenci.
Des d'aleshores, tota la nostra vida és un intent de recordar allò que ja sabíem i que l'àngel del silencia ens va fer oblidar.
Llavors, tot allò que al llarg d'aquesta vida aconseguim saber i entendre seria una victòria nostra contra l'oblit imposat; tot allò que aconseguim dir serà la nostra victòria contra el primer silenci.
Serà la derrota de l'àngel.
La derrota de l'àngel
VICENÇ VILLATORO


dimecres, 7 de gener del 2009

La guerra de nou en primer pla




De nou una guerra mediàtica, una guerra que seguim el seu dia a dia pels mitjans de comunicació. És evident que no és l'únic lloc en guerra del món, però és el que els mitjans ens fan ara més evident. Si s'allarga en el temps, ja no serà tan notícia i deixarà d'encapçalar els diaris, excepte quan es produeixi algun fet important.
És un territori maleït, en constant conflicte al llarg de tota la seva història i de nou s'omple de sang i de morts innocents. Des dels temps bíblics, passant per les croades de l'Edat Mitjana, les diferents colonitzacions que ha sofert al llarg de la història ha estat un territori disputat. És el lloc sagrat de tres de les grans religions del planeta, i tothom en vol la seva propietat en exclusivitat.
Les imatges dels diaris d'aquests dies són esfereïdores. Sobre tot em trasbalsen les mirades perdudes, de ràbia, de impotència, de desesperació, i penso: això és el conte de mai acabar. Són fets que generen odi i l'odi engendra violència ja sigui per més tard o més aviat.
És un conflicte enrevessat que fa massa temps que dura, que té unes arrels històriques profundes i que dóna la impressió que estem condemnats a viure amb ell per sempre. No té solució o no es vol trobar la solució ?
Els nostres polítics, els polítics del països  desenvolupats només fan declaracions. Diuen estar preocupats. Però realment no poden fer res per aturar-ho ? Fan tot el que poden ? I nosaltres ciutadans de a peu, podem fer alguna cosa ? 
Segurament no, però al menys ho podem intentar.