“Hivern”, segon llibre de la quadrílogia d’Ali Smith que va iniciar
amb “Tardor”. No son llibres de fàcil lectura, i malgrat que no m’acaben
d’agradar del tot perquè a vegades son difícils de seguir, tampoc em desagraden
del tot.
El llibre per moments és un recull de fragments de vida. En part la vida
també és així de fragmentària. Ens porta d’una cosa a l’altra sense massa
sentit. De ben segur el món sempre ha estat així.
“Era el matí de la vigília de Nadal. Seria un dia atrafegat. Venia gent
a casa per Nadal”
Madrid, Nadal 2009 |
“L’hivern: un exercici per recordar com endurir-te i després com tornar
flexiblement a la vida.”
La Sophia ja és una dona gran i es troba amb els problemes que avui cada
dia tenen les persones grans amb els bancs, els horaris, interaccionar amb les
màquines.... Espera al seu fill Arthur (Art) i a la seva parella, Charlotte,
pel dinar de Nadal.
Art i Charlotte són parella, una parella que no funciona massa bé i ho
deixen estar pocs dies abans de Nadal. A Art l’espera la seva mare Sophia per
Nadal i no hi vol anar sense parella. La mare no coneix a la Charlotte.
Aleshores Art busca una noia per que faci de Charlotte, algú que no coneix de
res. La dona substituta és la Lux: “Ja no hem acordat. Tres dies sencers,
1000 lliures”
Quan l’Art i la Lux arriben a casa de la Sophia veuen que aquesta no està
bé. Té la nevera buida i alguna cosa li passa. Es posen en contacte amb la
germana de la Sophia, que ve immediatament, malgrat que fa anys que no es poden
veure: “L’Iris: una càrrega insuportable. Díscola. Malbaratant la vida.
Advertida una vegada i una altra... Coneguda per les forces de l’ordre. Té
antecedents policials”. Manifestant ecologista, hippies, ocupa, deixa la
seva família i marxa. Fa anys que no es veuen amb Sophia.
Tots els presents, sobretot Sophia i el seu fill Arthur recorden moments
del seu passat. El Nadal és un dia propici a rememorar altres temps i altres
persones. És el que passa en aquest llibre. És una família ben estranya. No sé
pas qui és més estrany dels tres.
“És com si els personatges de l’obra visquessin al mateix món però
separats l’un de l’altre, com si els seus mons d’alguna manera s’haguessin desencaixat...”
“Qui soc jo per saber res del meu fill. Només soc la seva mare. Qui soc
jo per saber res de la seva vida. Qui soc jo per pensar que sé la veritat”
Bones preguntes.
“Per que no treballar sempre per la pau a la terra i la bona voluntat?
Quin sentit té el Nadal, si no? Les setmanes de compres que comencen al juliol,
aquest és el sentit?”. Els sense sentit de les festes de Nadal.
“Què farà el món si no podem resoldre el problema dels milions i milions
de persones que no tenen cap casa on anar o que tenen cases que no són prou
bones, de cap altra manera que dient-los que se’n vagin i construint tanques i
murs? Que un grup de persones pugui ser responsable del destí d’un altre grup
de persones i triar si se’ls exclou o se’ls inclou no és una resposta prou
bona... Hem de trobar una resposta millor”. Però no sembla que la humanitat
i les diferents societats estiguin disposat a trobar aquesta resposta millor.
Arriba un moment en que “l’Art ja en té prou, de Nadal. Ara sap que no
vol tornar a viure més un dia de Nadal”....“Ha estat Nadal tot el dia i
necessita un descans del que educadament qualifiquem de rica tradició de Nadal.”
Records i històries de Nadals del passat, i no només del Nadal, també
d’altres fets del passat de la família, sobretot de la Sophia i l’Arthur. Al
llarg de la nostra vida hi ha molts moments en que l’únic que fem és rememorar
el nostre passat i els nostres records.
Un petit nucli familiar (Sophia, Iris i Art) i un testimoni neutral (Lux)
amb un passat ple d’enrenous i amb versions ben diferents del mateix segons qui
sigui el narrador. Potser mai acabem de saber del cert com va ser el nostre
passat. No deixa de ser una història absurda en una societat absurda ple de
festes i tradicions absurdes.
“No posseïm coses. Mira com ens tornen la mirada. Ens pensem que són
nostres, que les podem comprar, tenir-les, llançar-les quan ja no ens
serveixen. Saben sense que els calgui saber res que els rebutjables som
nosaltres”
ALI SMITH
Hivern
Raig Verd 2020; 275 pàgines
Traducció de Dolors Udina
Pròleg de Marina Espasa