Fa
un bon dia; entra el sol per la finestra; aquell sol clar i fred d'un
dia d'hivern. La ciutat està despertant. Tinc tot un dia per endavant;
tinc un munt de feina per endavant. No sé per on començar; no acabo de
tenir el cap clar; està una mica confús; el passat, el present i el
futur.
El
passat, uns quants anys, centenars de setmanes, milers de dies, i
milions d'hores. Moltes vegades tot es confús, no està gens clar, tot es
barreja en el fons del meu record. Jo tinc uns records i unes
sensacions molt particulars, i sobre els mateixos fets i sobre els
mateixos moments, altres persones properes tenen altres sensacions i
altres records. Arriba un moment en que ningú sap com va ser amb
exactitud aquell moment. La memòria ens traïciona; i finalment cadascú
té la seva veritat de cada un dels moments del passat.
El
present, l'ara és un moment, un instant difícil d'agafar. Passa
ràpidament, en uns segons ja forma part del passat, i no es pot
rectificar, no es pot recuperar. Ja ha entrat a formar part de la meva
memòria falsejada del passat, i de la memòria falsejada del passat
d'altres persones. El present és el moment de prendre decisions, de fer,
fins i tot, de planificar el futur.
El
futur no depèn en exclusiva d'un mateix; moltes vegades es fa difícil
de planificar; pot estar ple de sorpreses. Malgrat que tractem de
pensar-hi, mai resulta tal com l'hem planificat, hi incideixen massa
factors.
I
jo que decideixo en tot aquest entramat del pas del temps? Sóc una
minúscula part de tot aquest entramat. Una societat que fa i decideix
per mi, que m'adjudica un camí en el que jo hi tinc poc a dir. Unes
persones al meu voltant, a prop o lluny que també condicionen tota la
meva vida. Quina part de responsabilitat i decisió de la meva vida em
correspon veritablement a mi? Ja m'està bé no ser responsable dels
camins que pren la meva vida?
És
molt còmode deixar-se portar pel riu de la vida i no tractar de fer-se
el propi camí encara que sigui a contracorrent. Si analitzo bé, quantes
de les decisions que he pres, que d'alguna manera han condicionat la
meva vida, són, o han estat decisions preses veritablement per mi?
Segurament ben poques, per no dir cap.
Evidentment
aquestes reflexions deixen un mal regust de boca. Sóc el que els
altres, el que tot el que em rodeja ha determinat que sigui. Jo no
decideixo la meva vida, el meu camí, el meu present ni el meu futur.