De nou un Shakespeare mostrant el poder despullat, sense
disfresses. Ha estat el muntatge del Teatre Lliure de Ricard III. Un Ricard III
ambientat en l’època actual. Tot passa en un bar, el Pub Occidental, un símil
del món occidental. Fa anys que no veig un Shakespeare ambientat en la seva
època. Darrerament tots estan ambientats en els nostre temps: Macbeth, Coriolà,
Rei Lear. De totes aquestes adaptacions al món modern el que m’ha deixat més bon
regust de boca ha estat el Macbeth de Bieito al Romea.
M’ha costat entrar en aquest Ricard III, però a mesura que
avançava l’obra el muntatge, prenia més força. Tot un encert les imatges en
vídeo i la utilització de càmeres que seguien els actors fora de l’escenari,
així com la música en directe. Molt bo el Simpathy for the Devil. Serà per que
m’agraden els Stones i que aquesta és una de les meves cançons favorites del
grup. Els actors tret d’algunes excepcions m’han semblat una mica plans, poc
expressius, però potser era aquest efecte el que es buscava.
I el que un home és capaç de fer per aconseguir el poder
segurament no ha canviat gens amb el pas del temps. Tot és vàlid per assolir el
cim de la societat. Però quan s’arriba a dalt de tot cal mantenir aquest poder i
tot són desconfiances i malfiances i malviure i mala consciència. S’està en la
més gran de les soledats. I sol ha de continuar la lluita per no perdre el que
ha aconseguit, fins que arriba un altre que vol el mateix i t’acaba desbancant
d’aquest lloc al que tan difícil ha estat arribar-hi. Val realment la pena
aquests esforços ? Paga la pena passar per sobre de tot i de tots ? O potser és
millor un altra tipus de vida ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada