dilluns, 23 de novembre del 2015

Les guerres instantànies i altres retalls per la reflexió

Segons Manuel Castells en el seu assaig "La Societat xarxa", les guerres actuals s'han convertit en guerres instantànies:
  • "No ha d'implicar els ciutadans comuns.
  • Ha de ser curta fins i tot instantània.
  • Ha de ser neta, esterilitzada i ha de mantenir la destrucció dins de límits raonables"
Però aquestes característiques només es donen en les guerres dels països rics i desenvolupats. Al mateix temps, hi ha desenes de guerres en països poc desenvolupats que fa molts i molts anys que duren i que semblen no tenir fi: "Espectacular contrast que hi ha entre les guerres instantànies i l'eliminació de la guerra en l'horitzó vital de la majoria de la gent dels països dominants, d'una banda, i les guerres quotidianes i interminables en llocs dispersos de tot el món, de l'altra"
La creu que més que pau sempre ha portat guerra.

I segueixo amb un parell més de reflexions del llibre de Manuel Castells:

Actualment es parla molt de que arrel de la proliferació i popularització de les noves tecnologies vivim una realitat cada cop més farcida de virtualitat, però "la realitat, tal com s'experimenta, sempre ha estat virtual, perquè sempre es percep per mitjà de símbols" com per exemple el propi llenguatge. "L'experiència real no codificada no va existir mai. Totes les realitats es comuniquen per mitjà de símbols". Per tant no ens hem de preocupar tant per la virtualitat de la nostra realitat actual, ja que aquesta sempre ha estat mediatitzada per algun tipus de simbologia i les noves tecnologies no deixen de ser un pas més en aquesta mateixa direcció.
En els edificis i en l'arquitectura d'aquesta nova societat de fluxos "el seu missatge és el silenci". En aquesta arquitectura "no es dissimula la por i l'ansietat que la gent experimenta. Els usuaris s'han d'enfrontar amb la terrible veritat: estan sols, al mig de l'espai dels fluxos, poden perdre el seu enllaç, estan suspesos en el buit de la transició ... I no hi ha escapatòria" Estem davant d'una arquitectura grandiloqüent de grans espais on ens trobem sols i buits. Malgrat les noves tecnologies que ens comuniquen en tot moment amb tot el món l'ésser humà segueix tenint que enfrontar-se amb la seva solitud.


dijous, 19 de novembre del 2015

La societat xarxa

La societat xarxa és el primer volum d'una trilogia que sota el títol de "L'era de la informació" va publicar el professor Manuel Castells a principis del segle XXI.
Les modernes tecnologies actuals tenen el seu origen en la Califòrnia dels 60 i 70, el mateix bressol de les cultures contraculturals i llibertàries, i possiblement per aquest origen són com són.
Hem passat d'una societat centrada en la producció de bens i en el creixement econòmic, a una societat centrada en la producció i circulació d'informació i el desenvolupament tecnològic. I aquest canvi comporta i comportarà noves formes d'interacció, control i canvis socials.
M. Castells postula com a tesi principal del llibre que estem vivint en una societat informacional o capitalisme informacional que arrenca de la crisi del paradigma keynesià de la dècada dels 70. És un paradigma universal amb les seves especificacions particulars en cada zona, regió o país. Aquest paradigma el singularitza amb aquestes 5 característiques:
  1. "La informació és la seva matèria primera: són tecnologies per a actuar sobre la informació, no solament informació per actuar sobre la tecnologia"
  2. Penetració: "atès que la informació és una part integral de tota l'activitat humana, tots els processos de la nostra existència individual i col·lectiva estan directament perfilats (però sens dubte no determinats) pel nou medi tecnològic"
  3. "La morfologia de xarxa sembla estar ben adaptada per a una complexitat d'interacció creixent i per a pautes de desenvolupament impredictibles que sorgeixen del poder creatiu d'aquesta interacció"
  4. Flexibilitat: "els processos són reversibles i, a més, es poden modificar les organitzacions i les institucions, i fins i tot, alterar-les de manera fonamental mitjançant la reordenació dels components"
  5. "Convergència creixent de tecnologies específiques en un sistema altament integrat"
Helun Kranzberg (1985): "la tecnologia no es bona ni dolenta, ni tampoc neutral" però ens ha conduït cap a una economia global:  "economia, els components nuclears de la qual tenen la capacitat institucional, organitzativa i tecnològica de funcionar com una unitat en temps real, o en un temps establert, a escala planetària". "La globalització dels mercats financers és l'eix vertebrador de la nova economia": "xarxes transnacionals de producció, sotmeses a corporacions multinacionals, distribuïdes desigualment pel planeta configuren el model de producció global i, en última instància, el model de comerç internacional"
"Encara que la major part del treball no està globalitzat, arreu del món hi ha una migració creixent, una multietnicitat creixent en la majoria de societats desenvolupades, creixents desplaçaments internacionals de la població i l'aparició d'un conjunt de connexions en múltiples nivells entre milions de persones a través de fronteres i cultures"
Ara bé aquesta economia global també es caracteritza per ser molt desigual i asimètrica pel que fa als països i dins d'un mateix país entre les diferents zones i regions. Tot plegat ajudats per la desregulació de les activitats econòmiques propiciades pels governs i iniciades a mitjans dels setanta a Estats Units (Ronald Reagan) i a la Gran Bretanya a començament dels 80 (Margaret Tatcher) i que després es van generalitzar a la major part dels governs al llarg dels 90.
El FMI va al rescat de les economies dels països però imposa les seves draconianes condiciones: reducció del dèficit públic. Amb aquesta política, el FMI es converteix en la clau per tal que es doni la globalització. Imposen les seves receptes i les seves polítiques. O ets del FMI i fas tot el que ells ordenen i manen o està fora del sistema en el "buit" o potser hauríem de dir en "en l'espai virtual". Això ja és així a partir dels 80, i encara no ha canviat. El mateix passa amb la globalització: o entres en el món globalitzat i les seves regles o quedes fora. Segons Castells, no hi ha vida fora d'aquest món globalitzat. Si en surts, molt difícilment hi podràs entrar de nou. Curiosament a Europa, els líders que porten a la UE a la globalització i de retruc al neoliberalisme que hi va associat són líders "teòricament" d'esquerra: Blair, Schröder, Jospin, ...

Aquesta nova economia que comença la seva aparició a finals dels 70 suposa els següents canvis:
  • De la producció en sèrie a la producció flexible que s'acomoda millor al canvi constant dels gustos dels consumidors.
  • Desaparició progressiva de l'ocupació agrícola.
  • Descens constant de l'ocupació industrial tradicional..
  • Increment dels serveis de producció, sobre tot, els de salut i educació i els serveis a les empreses.
  • Diversificació creixent de les activitats de serveis com a font de llocs de treball
  • Increment ràpid dels llocs de treball executius, professionals i tècnics
  • Augment dels llocs de treball en activitats d'escassa qualificació i sou
  •  Formació d'un proletariat white collar format per oficinistes i venedors
  •  Estabilitat relativa d'una quota d'ocupació considerable en el comerç detallista
  • Increment simultani dels nivells més elevats i més baixos de l'estructura ocupacional
  •  Augment relatiu del nivell de l'estructura ocupacional al llarg del temps, ja que el creixement de la quota assignada a les ocupacions que requereixen més preparació i educació superior és en proporció més elevat que el que s'aprecia en les categories de nivell inferior
Els nous canvis tecnològics, segons Manuel Castells, no han de suposar un augment de l'atur, sinó que hi haurà canvis en els tipus de treballs. Si s'aconsegueix augmentar la demanda i reduir la jornada de treball no caldrà témer un augment d'atur. Un altre factor que podrà ajudar serà l'augment del treball públic que ja s'ha produït en alguns països. "Encara que la tecnologia per si mateixa no crea, ni destrueix llocs de treball, si que els transforma"
La dualització entre rics i pobres a la que sembla que empeny amb força el paradigma informacional "no és una tendència irreversible si es rectifica amb polítiques deliberades dirigides a reequilibrar l'estructura social"
"Ens dirigim cap a un nou model de treball flexible i un nou tipus de treballador: el del temps flexible" Actualment es protesta molt pels llocs de treball en precari, flexibles i a temps parcial, però cal recordar que ja en la dècada dels 90 s'iniciava aquest canvi amb l'augment de treballs eventuals, treballadors eventuals, a jornada parcial, subcontractats i autoocupació a Silicon Valley (Chris Benner). Si això ja es veia venir no entenc com ara ens escandalitzem. No serà que no sabem ser previsors, i aprofitar les avantatges que aquest nou tipus de treball ens pot aportar?
Tampoc cal que ens estripem les vestidures pel més de 20% d'atur a Espanya. De sempre o gairebé sempre Espanya ha estat líder occidental amb les xifres de l'atur i no hem trobat, o potser, no hem buscat les maneres de combatre aquest problema.

"El repte real de la nova relació entre el treball i la tecnologia no és l'atur massiu, sinó la reducció general del temps laboral al llarg de la vida per a una proporció considerable de la població. Si no es modifica la base del càlcul de les prestacions socials mitjançant un nou contracte social, la reducció del temps laboral valuós i l'obsolescència accelerada del treball posaran fi a les institucions de solidaritat social i marcaran el començament de les guerres d'edat"


Conclusió: La societat xarxa
"Les xarxes representen la nova morfologia de les nostres societats"
"Una xarxa és un conjunt de nodes interconnectats". Podem trobar nodes en tots els àmbits. "La distància (o intensitat i freqüència de la interacció) entre dos punts és més curta (o més freqüent o més intensa) si els dos són nodes d'una xarxa que si pertanyen a xarxes diferents"
"Les xarxes són estructures obertes, capaces d'expandir-se sense límits i integrar nous nodes mentre es puguin comunicar entre si, és a dir, sempre que comparteixin els mateixos codis de comunicació"
"La nova economia s'organitza entorn de les xarxes globals de capital, gestió i informació, amb un accés al coneixement tecnològic que és la base de la productivitat i la competència. Les empreses i cada cop més, les organitzacions i institucions s'organitzen en xarxes de geometria variable"
"Estem davant d'una evolució del capitalisme amb dos trets distintius fonamentals: és global i s'estructura en bona part entorn d'una xarxa de fluxos financers. El capital funciona a escala global com una unitat en temps real".
"Les empreses d'alta tecnologia depenen dels recursos financers per a seguir el seu camí cap a la innovació, la productivitat i la competitivitat. El capital financer condiciona el destí de les industries d'alta tecnologia"
Ambdós, capital financer i alta tecnologia són interdependents, es necessiten un a l'altre per seguir progressant.
A nivell mundial hi ha més treball, més persones, sobre tot, dones s'han incorporat al món del treball. Però la tipologia dels llocs de treball ha canviat. "El capital és global, però el treball és local". S'ha produït "una diferenciació del temps de treball, una segmentació dels treballadors i una desagregació del treball a escala global", "El capital es coordina globalment i el treball s'individualitza"
"La informació és l'ingredient clau de la nostra organització social i els fluxos de missatges i imatges d'unes xarxes a les altres són el fil bàsic que forma la nostra estructura social"



divendres, 13 de novembre del 2015

No és això CUP, no és això.

Ahir vaig rebre un correu de la CUP convocant a una concentració a la Plaça de l'Ajuntament amb el lema "Quan la injustícia es fa llei DESOBEIR és una obligació". No sóc militant però si que simpatitzo amb les seves idees i, de fet, els vaig votar a les municipals. Fa temps que rebo els seus correus, així com els d'ERC de la meva ciutat.
Donada la situació que estem vivim aquests dies vaig pensar que estaria bé aprofitar el correu per fer arribar la meva opinió que vaig expressar en els següents termes:

"Per desobeir com a poble necessitem un govern que posi en marxa el que s'ha decidit en la resolució pactada pel Parlament. Ja tenim un principi de programa i de full de ruta cap a la república catalana. Deixeu de posar pals a les rodes del procés. També vau dir a la campanya que empenyeríeu el procés endavant i ara el tenim en un bon aturador. 
Convoqueu d'una vegada una assemblea oberta de militants, poseu sobre la taula l'estat de les negociacions i deixeu que l'assemblea decideixi. I després actueu segons la proporció de les votacions en l'assemblea. Si ens volem governar com deia el vostre lema electoral necessitem tenir un govern. A hores d'ara estem sense govern i el "gobierno del imperio" s'està fregant les mans amb tot el que està passant.
  Primer ens cal assolir la independència i com diu un altre dels vostres lemes tinc pressa. Després ja decidirem entre nosaltres qui ens governa que espero que no sigui ningú de Convergència. Perdoneu però us esteu equivocant d'estratègia."

Penso que de cap de les maneres és un correu ofensiu. Simplement em limitava a expressar la meva opinió. I quina ha estat la sorpresa a mig matí al rebre un correu en el que m'han donat de baixa de la seva llista de correu: "Hem retirat la teva adreça de la nostra llista de distribució
Puc estar d'acord en que no els agradi la meva opinió, però d'això a donar-me de baixa de la llista sense haver-ho demanat hi ha un abisme. D'això se'n diu censura. Ho sento, però esperava una altra cosa. És aquesta l'esquerra diferent i nova ? Una esquerra que no accepta rebre una opinió que no els hi agrada ? Com ja deia el Lluís Llach fa molt de temps: 
No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

dissabte, 7 de novembre del 2015

40 anys després, el franquisme segueix

Sembla mentida però d'aquí a pocs dies celebrarem el 40é aniversari de la mort del dictador que es va perpetuar al Cap de l'Estat gairebé també 40 anys. Malgrat que tot pugui semblar molt diferent, i que es preferible la situació actual a la del 1975, tampoc ha canviat tant. Tal com ja explicava en un escrit anterior no vivim en un Estat de Dret, com reclamen de forma constant alguns partits i alguns mitjans de comunicació que els hi fan el gara-gara, sinó en un Estat de la Dreta que segueix dominant en la majoria dels àmbits més influents de la nostra societat: economia, mitjans de comunicació, partits polítics, estaments judicials, ...
Aquesta imatge de principis d'octubre del 1975 és un clar exemple del poc que va canviar tot. El mateix dictador va escollir al seu successor que vam acceptar en referèndum, i encara l'aguantem i li paguem un bon sou.
El llibre de Lluc Salellas, "El franquisme que no marxa", fa un repàs de les famílies il·lustres hereves directes del mateix, i que després dels anys que han passat encara estan aferrades a les esferes del poder. En un principi en aquests 40 anys vam viure dins d'una mena de miratge. Creiem que s'havia produït un gran canvi en el període de la transició. Però a poc a poc ens hem despertat i som molt conscients de que hem viscut enganyats. Cal afegir però que elecció rere elecció els partits hereus del franquisme més ranci han rebut el suport d'ampli nombre de votants: les xifres s'han mogut sempre entre 7 i 10 milions de vots favorables. Són vots favorables als defensors del règim del 18 de juliol ja que cap d'ells s'ha retractat del seu passat, ni ha demanat mai perdó. Sembla mentida però ha estat així. O la memòria és feble o hi ha una part de la població que dóna suport explícit a les tesis del nostre passat més obscur. Pot costar molt d'entendre però aquests són els freds nombres.

Tot va començar amb la coneguda llei d'amnistia que va aconseguir el seu objectiu de convertir-se en la llei d'amnèsia nacional. No era pas això el que demanava el clam social de "Amnistia, llibertat i Estatut d'Autonomia". Una cop més ens van enganyar, o al menys, és així com em sento.
Cap dels implicats directament en el franquisme i els seus crims ha assumit les seves responsabilitats. Ningú ha estat portat a judici. Tots han mort tranquil·lament, com el mateix dictador, sense haver-se d'afrontar-se a un tribunal i, a més a més, han estat lloats en els diaris en el moment de la seva defunció, passant de puntetes o simplement oblidant com a bons amnèsics quines havien estat les seves actuacions i responsabilitats en els 40 anys de franquisme.
Com va escriure Josep Maria Terricabras a l'abril de 2010 en un article arrel de la mort de Samaranch: "Així, amb l'amnistia, molts franquistes van poder seguir manant fins avui, sense que ningú els pogués retreure res d'un passat esborrat. Perquè, mentrestant, sis-plau no en parlem, no recordem res, deixem les víctimes a les fosses, no remoguem records que encara incomodarien els protagonistes de la dictadura, pobrets"
Les tan anomenades i actuals portes giratòries no són cap novetat. Van ser un invent del franquisme que ha arribat fins els nostres dies 80 anys després, i que si no fem res per remeiar-ho seguirà funcionant sense problemes. Cal canviar de règim o tot seguirà igual. Com diu Ramon Barnils: Vivim en "un món on tot es pot comprar i on l'Estat i el mercat són dues cares de la mateixa moneda"
Malgrat el pas dels anys que esborra la memòria ens cal fer esforços per seguir recordant i reclamant justícia pels crims del franquisme. No podem oblidar. No ens ho podem permetre.

http://justiciafranquisme.cat/