dijous, 6 de desembre del 2018

6 de diciembre, dia de San Nicolás y San Bonifacio


“6 de diciembre, dia de San Nicolás i San Bonifacio”, així anunciaven els humoristes Tip i Coll la data del referèndum de la Constitució Espanyola el 1978. Avui fa exactament 40 anys.

Aleshores encara estava solter, vivia a casa dels pares i estava estudiant a la Universitat. 40 anys després estic separat, visc sol i estic jubilat. Entremig em vaig casar, vaig tenir un fill i una filla, he treballat a 4 escoles, m’he separat, he viscut en 6 cases diferents, .... Són moltes les coses que m’han passat al llarg d’aquests 40 anys. I han estat també molts esdeveniments que han succeït tant al món com a Espanya en concret.

A hores d’ara, hi ha un sector de la població que crítica molt com va ser aquell transició. Recordo que un dels dilemes era o reforma o ruptura. Personalment estava per la ruptura, però el que va guanyar aleshores va ser la reforma. La ruptura tampoc era tan fàcil. Bé, de fet les ruptures mai són fàcils. Malgrat que segurament m’hauria agradat que la transició fos d’una altra manera, en aquells moments va semblar prou satisfactòria. I encara m’ho va semblar més després de la il·lusionant victòria socialista del 1982. Possiblement a partir d’allà va començar el desencís, ja que mai s’ha arribat a produir un canvi real de la situació.

Actualment es produeixen moltes crítiques al que s’anomena règim del 78. Soc dels que m’afegeixo a aquestes crítiques. Tot va quedar aturat amb la Constitució del 78, la que vam votar el dia de “San Nicolás y San Bonifacio”.

Es fa molt difícil d’entendre que si en 40 anys s’han produït tants canvis, tant a nivell personal i individual, com a nivell social, científic, tecnològic, econòmic ... la Constitució hagi esdevingut un text intocable. Ja res és igual a aquell ja llunyà 1978. Molts dels que van votar la Constitució ja estan morts. De fet tots els menors de 60 anys no l’han votat. Com pot ser que no es plantegi una reforma a fons de la Constitució. Fins i tot, obviant el procés independentista de Catalunya, cal un nou pacte constitucional, cal una modernització del text. Discutir de nou entre tots quin és el projecte que volem.

¿És tan difícil d’entendre que afrontar la Reforma Constitucional seria el més sa per la nostra societat?