Les meves cases: la meva primera vivenda

Vaig néixer a Sabadell i hi he viscut sempre. Els meus primers anys vaig viure a la Creu de Barberà. D’alguna manera el considero el meu barri.

Crec que els primers quatre anys, vaig viure al carrer Eduard Brossa, en una caseta de planta baixa amb pati al darrera, el que a Sabadell es coneix com a casa anglesa. No recordo massa cosa d’aquesta casa. Només tinc el record del pati on al fons hi havia el lavabo, i també la foscor. Ara estem acostumats a viure en cases ben il·luminades, però no era pas així a meitat del segle XX. Les bombetes donaven poca llum. Però també hi havia constants talls de llum i també d’aigua. Igual aquesta foscor que recordo és deguda a tot això.

El carrer com tots els carrers del barri i la majoria de Sabadell era de terra, un fangar en els dies de pluja. Per la nit no funcionaven tots els fanals. Recordo que quan anava un dels fanals la resta estaven apagats i s’anaven alternant al llarg de la nit.

Curiosament també recordo alguns veïns del carrer. Davant de casa hi havia un barber, amb el seu fill, el Josep Gerona, un any més gran que jo. Encara ens veiem i xerrem de tant en tant. De fet, vam compartir feina de mestre en el curs que va ser el nostre debut en la docència. En la vorera del davant, també hi havia un senyor que era paleta, ofici que a mi m’agradava i que ell em volia treure del cap, perquè deia que era molt dur, i una parella amb una filla, la Candibel, amb els que els meus pares van recuperar la relació molts anys més tard quan ja grans passaven una part de l’estiu a Pineta.

Al costat de la casa, hi havia unes estades. Aleshores les estades eren habituals. Consistien en un passadís més o menys llarg i amb una sèrie d’habitacions on hi vivia una família sencera. Els serveis que eren comuns a tots els estadants estaven al fons de l’estada. En aquesta mateixa vorera, més avall vivia una família amb un nen més petit que jo al que vaig donar cases particulars durant un temps molts anys després quan ja no vivien al barri. I al final del carrer i vivia el lampista, el Jaume, una parella sense fills, que es van casar el mateix dia del meu naixement.

Ha canviat molt. Ara té garatge i han aixecat tres pisos.