Aquesta segona novel·la de Marta Rojals m'ha agradat molt més que la primera. De nou un personatge femení, l'Anna, agafa el màxim protagonisme de la història. Ens va descobrint els secrets del seu passat i també del seu present amb comptagotes al llarg de tota la història, amb un secret "inconfessable" que no ens esperem i que no es desvetlla fins gairebé al final.
"La memòria empeny com una tromba d'aigua contra una portella incapaç"
En un principi el títol em va semblar que podia referir-se al que sempre hem considerat l'altra: "dona amb la que es manté un relació extra-matrimonial estable malgrat continuar la vida matrimonial oficial". Però no és pas així, ja que és la pròpia Anna la que fa el salt a la seva parella "oficial". Encara que de fet el títol fa referència als secrets que amaga l'Anna, l'altra. Són com dues persones en una: l'Anna "oficial" i coneguda i l'altra Anna, amb els seus racons amagats a gairebé tothom.
"En una ciutat, cada nit, milers de pantalles s'encenen en requadres de finestres, balcons i celoberts... Una estimació de tres-cents mil secrets circulen a milions de bits per segon, per cable, per fibra òptica, per wifi, replicats a l'instant pels respectius contrasecrets. ... Són dades confidencials minúscules com persones, però amb un potencial destructiu que les ambulàncies no podrien socórrer. ... Hi ha d'haver algun misteri que mantingui aquest equilibri ....
L'endemà de cada nit, en tots els punts de la Terra tocats pel sol, s'encenen unes altres pantalles. Les persones es lleven, porten els fills a l'escola, estudien, van a treballar. Els cotxes entren i surten de les ciutats .... Tot aquest volum d'energia es compensa per una altra de contrària que manté l'equilibri del món. .... Des que les persones es lleven fins que se'n van a dormir, el seu anar i venir també és impulsat per una energia manifesta, però també per una energia fosca, que no es veu. Quan l'una contraresta l'altra, s'assoleixi l'equilibri"
Igual que a Primavera, estiu, etcètera , la crisi es situa en el centre de la novel·la, en forma part de manera indestriable, són dues novel·les de la generació que ha viscut la crisi de la forma més punyet possible.
"La crisi ha sigut un canvi massa sobtat perquè l'assimilés del tot algú que fa trenta anys que s'estudia els mecanismes d'una altra realitat: la que li havien promès que no fallava. La dels fills de la democràcia que mai no van preveure cap involució de la seva gràfica. Estudia, que tindràs una bona feina. Compra't un pis, que el totxo mai no baixa. Llicencia't, hipoteca't, viatja, consumeix, tingues fills. On era l'error? "
La crisi econòmica i general de la societat en la que vivim coincideix amb el temps amb la crisi personal de l'Anna i de molts de la seva generació, que han d'afrontar la crisi que suposa l'arribada a la maduresa personal que posa en qüestió tota la vida que han portat fins aquells moments i els seus valors, amb una crisi social profunda de la que no es veu una sortida propera. I aquesta suma de crisi, on els condueix ?
