Ho volen tot de tu

 

“Volem el millor per a tu. Volem que el món estigui més connectat. Volem que tinguis la sensació que el món és teu. Volem que vegis el món a través nostre. Volem que siguis tu mateix. Volem que et sentis una mica menys sol. Volem que trobis altres persones com tu.

Volem que sàpigues que som la millor font de coneixement del món que pots tenir. Volem saber-ho tot de tu. Volem saber coses de tots els llocs on vas. Volem saber on ets ara mateix. Volem que pengis imatges del que està veient perquè recordis sempre aquest moment. Volem que donis un cop d’ull al que vas penjar fa deu anys. Per molts anys!! Volem recordar-te regularment els moments especials que vas viure en el passat. Volem ensenyar-te què penjaven els teus amics fa deu anys. Volem que gravis la teva vida perquè la teva vida és molt important. Volem que sàpigues tot el que signifiques per a nosaltres. Volem que sàpigues que ens interessa molt tot el que et preocupa. Volem que sàpigues que a nosaltres també ens preocupa.

Volem comptar cada pas que fas. Volem ajudar-te a estar en forma i fort. Volem saber què fa que se t’acceleri el cor...

... Volem saber què compres. Volem saber quina música escoltes pels auriculars. Volem saber quina roba portes. Volem adaptar els nostres anuncis a la teva mida. Volem que t’agradin. Volem que descobreixis més coses sobre tu mateix.... Volem ser capaços de categoritzar-te amb precisió perquè puguis fer una contribució útil a projectes divertits d’altres persones i també nostres.

Volem ser la teva sala d’estar. Volem ajudar-te a resoldre els problemes quotidians com ara on menjar, on anar de vacances, on fan una pel·lícula i a quines hores... Volem ajudar-te en la tasca de demanar articles en línia... Volem que ens consideris part de la teva família. Ens interessa tot el que dius. Volem sentir el que diu cada cop que mires la pantalla. Volem tenir possibilitats de veure’t a través d’aquesta pantalla mentre mires una cosa que no té res a veure amb nosaltres. Volem saber què us dieu els uns als altres a cada habitació de casa teva. Volem saber quins horaris fas, a què dediques el temps quan estàs en línia i quan no, i com et gastes els diners.

Volem que els telèfons que et venem funcionin més a poc a poc i menys bé que els models anteriors perquè així te’n vulguis comprar un model nou ben aviat...

Volem defensar la llibertat d’expressió, sobretot dels blancs rics i poderosos. Volem ajudar milions de persones a llegir posts de trolls. Volem contribuir a la propaganda del govern i ajudar a esbiaixar votacions, i no posar obstacles al que organitzen i promouen neteges ètniques, tot això com a útils resultats colaterals d’estar amb tu set dies a la setmana vint-i-quatre hores al dia.

Volem que sàpigues que la teva cara significa molt per a nosaltres. Volem que la teva cara i la cara de totes les persones que fotografies, la cara de tots els teus amics i de tota la gent que ells fotografien quedin gravades a les nostres webs per integrar el nostre arxiu de dades i investigació.

Volem que sàpigues que amb nosaltres estàs segur. Volem que sàpigues que respectem i protegim la teva intimitat... Volem assegurar-te que el control és teu. Volem que sàpigues que hi ha molt control sobre qui pot veure la teva informació. Volem que sàpigues que tens ple accés a la teva informació -tu i qualsevol persona que et segueixi.

Volem narrar la teva vida. Volem ser el teu llibre. Volem ser l’única relació que importa. Volem que sigui poc convenient per a tu no fer-nos servir. Volem que miris i, tan bon punt deixis de mirar-nos, sentis que necessites tornar a mirar-nos...

Volem el teu passat i el teu present perquè també volem el teu futur.

Ho volem tot de tu.”

ALI SMITH

Primavera

Raig Verd, 2021, pàgines 115-118

Isabel i Maria: mare i filla

 

Segons el pròleg de Carme Arnau “Isabel i Maria, és una novel·la inèdita i inacabada de Mercè Rodoreda, ben possiblement la primera que va començar a escriure a la postguerra. I també, molt probablement, la matriu de bona part de la seva producció” Més que inacabada la meva impressió és que són fragments que han trobat i als que s’ha intentat donar un ordre per  convertir-los en una novel·la publicable.

Està escrita des del punt de vista de diferents narradors que expliquen els fets i ens donen les seves opinions. Amb la narració dels diferents personatges se’ns presenta un mosaic del que passa, però vist amb diferents ulls i diferents veus que ho expliquen.

Lluís i Joaquim són dos germans que des de sempre han desitjat a Isabel. Aquesta es va casar amb Joaquim per decisió de la família, malgrat que a qui realment estimava era a Lluís.

Passen els anys i té una filla, Maria que no és filla de Joaquim, sinó de Lluís que en aquells moments també vivia a la casa de la família després de passar molts anys a Bordeus.

“S’havia casat amb l’un ... però estimava l’altre... Quan en Lluís va tornar tenia els dos homes seus, un dintre de cada mà. Tots eren joves aleshores i puc assegurar que, en aquella època, tant l’un germà com l’altre feien goig” Isabel ens diu: “Tota la meva joventut fou aquesta por de tots dos i l’amor de tots dos...”

El naixement de la Maria provoca un gran trasbals a la casa. “A la casa hi va haver molt de mal viure fins que el senyor Joaquim de cop va desaparèixer amb la nena i no se’n va saber res més fins al cap d’un parell d’anys ben bons. I la senyora Isabel i el senyor Lluís van quedar sols com dues fustes i vivien malament...”

“... no es pot explicar el deliri que em va venir de tenir aquella criatura, l’enyorament d’aquella criatura, la tendresa per aquella criatura que no havia vist mai més”... “Tots estaven contra mi. Els dos germans estaven contra mi: el que m’havia deixat i el que em quedava. I girarien la nena contra mi. Estava sola”

Joaquim mor. “Li vaig dir de seguida que no s’amoïnés, que si en Joaquim havia mort era perquè Déu ho hauria volgut i que aquesta desgràcia representava la nostra estabilització i la normalitat per la nena...”Però no va ser així. “La mort del meu germà, el primer dia, em va semblar que seria un respir. El vaig plorar: la sang sempre és la sang... Però no va ser un respir. Aquella mort va pesar més que una vida”

Conté molts elements que apareixen en moltes de les novel·les de la Rodoreda: una casa de rics amb jardí, unes relacions familiars complexes i turmentoses, la intervenció del servei com a personatges imprescindibles.

Isabel torna a casa de la seva llarga estada a la clínica. “Tots, tots m’han fet mal, cadascú a la seva manera, cadascú amb el seu estil: els uns amb més traça; els altres amb menys”

La seva estada a la clínica és deguda a un avortament d’un fill. Ha estat tres setmanes a la clínica. “Aquestes parets saben el que mai no es podrà explicar. Dia per dia, hora per hora, minut per minut, han viscut el meu lent camí cap a la mort. Els vidres ho saben tot. Els vidres són els mateixos de fa divuit anys, de fa vint anys... He resseguit la casa com si fes molts anys que no l’hagués vista. Cambra per cambra, tot se m’ha fet foraster en tres setmanes. Tot s’havia buidat de mi...” La casa gairebé com un protagonista més de la narració.

La Creu de Bàrbera, 2010, els carrers de la meva infantesa

Mor Isabel i la segona part és un diari de Maria. En aquesta part revivim una gran part del que ja sabem, però des del punt de vista de la Maria. Viu amb el Joaquim en una caseta amb jardí a Sant Gervasi (un dels típics escenaris de la Rodoreda). No sap qui són els seus pares. Tracta al Joaquim d’oncle. Els diumenges rep la visita de l’oncle Lluís. No sap que fa, i on viu l’oncle Lluís la resta de la setmana. Maria intueix que al seu voltant hi ha molts misteris.

“Sempre esperava saber alguna cosa; alguna cosa que tots sabien menys jo. Aquesta mena de misteri latent, així que vaig tenir ús de raó vaig començar a respirar-lo junt amb l’aire”

Quan té 12 anys mor l’oncle Joaquim i aleshores coneix la seva mare i canvia de casa. El que li explica és l’oncle Lluís: “La teva mare i el meu germà feia anys i anys que estaven renyits. S’havia dit, i el teu oncle Joaquim s’ho creia que era culpa meva. Però no és veritat. No. La vida és plena de malentesos. Ara que, saps?, d’això en parlarem més endavant. Ara només et vull anunciar que et preparis a canviar de vida. No viuràs més aquí... Viuràs amb mi i amb la teva mare...”

Més endavant Maria marxa a París i segueix el seu diari, però si fins aquí la novel·la mantenia un cert interès, però a partir d’aquí el va perdent.

“Si encara fos jove diria que em trobo en un moment important de la meva vida. Avui només dic que les coses han canviat una mica per a mi; i que han canviat en un sentit favorable. Per això tinc interès a escriure el que m’ha passat: per posar una mica d’ordre en les meves idees i veure més clara la meva situació”. Quantes vegades utilitzem l’escriptura per posar en ordre els nostres pensaments!

La novel·la promet molt en la primera part i una part de la segona. Està plena d’embolics i de relaciones personals complicades, però de ben segur que faltava treballar un final més elaborat i que donés resposta des del punt de vista de Maria als conflictes de la primera part.

MERCÈ RODOREDA

Isabel i Maria

Eliseu Climent editor, 1992; 266 pàgines

Pròleg Carme Arnau

Fi de la trilogia: Mamut

 

“El primer que feia cada dia, abans de sortir del llit, era obrir el finestral i empassar-me l’alè del matí... Barcelona, a punta de dia, té un no-se-què de sacríleg”

La protagonista de “Mamut” viu a ciutat, però no hi està bé. No està satisfeta de la vida que porta... “M’havia de desengabiar. Com si l´única manera de seguir fos la fugida”

“Camino pels boscos. No ho havia fet mai i m’enganxa... La primera vegada que vaig anar-hi vaig sentir-me amenaçada”

Deixa ciutat on no s’ha acabava de trobar a gust i va a viure a un lloc allunyat i solitari. “Arribar aquí dalt és trepitjar un palmell gegant, accedir a la immensitat... El cel, al meu damunt, descomunal...”

I allà tot és ben diferent, “s’acosta l’hivern... L’hivern, aquí, vol que se l’anticipi, que s’hi pensi bé”

Viu sola “en la casa isolada en risc, plena de tot el que em cal per nodrir-me i escalfar-me, i trobo que el meu passat no significa res, però que hi ha un passat aliè on quedar-m’hi a viure ... Cada vegada suporto menys sortir de casa. Cada vegada més la gent amenaçadora, fa que pensi en la extinció... Vinc de viure en una ciutat enfonsada i necessito això, el silenci reparador d’aquesta cambra de descompressió”

I arriba a la següent conclusió: “soc ... en el lloc més isolat del món, el menys interessant i expugnable.” ¿És això el que realment volia? ¿És això el que realment cercava quan pren la decisió de deixar la ciutat i venir a viure aquí?

Volia un fill d’un home anònim i finalment es queda embarassada del pastor que viu a prop de casa seva i a qui ha fet de puta al llarg d’un any. No era pas això el que volia. Aquest no és el fill desitjat. Però tenir un fill, tan desitjat com no, et canvia la vida. “Estava embarassada i no podia deixar de pensar que ho estava. Impossible oblidar-me’n una estona, descansar.”

“S’acosta la fi d’un temps, ho noto al cos”

Bellver de la Cerdanya, tardor 2021

“No hi ha res meu fora de mi. Mano que tot el que ha estat meu, sigui de la vida, que busqui i trobi el seu camí dins de la vida inhumana i crua, perquè ja no es meu. Mano un nou desterrament, ara que he pervertit el vell. Què sàpiga estar alerta quan la vida, a mitjanit, m’enviï els seus llancers” El fill haurà de trobar el seu camí, haurà de fer la seva vida.

Amb “Mamut” finalitza la trilogia que es va iniciar amb “Permagel” i va continuar amb “Boulder”. Tres llibres diferents, però amb trets comuns: tres protagonistes femenines i lesbianes a qui no els agrada la societat en la que han de viure i tracten de fugir, cadascuna d’una manera diferent.  Reflexiona sobre la soledat, el desig, els desitjos irrefrenables i, a vegades, inconfessables. Ens explica la seva vida interior, les seves emocions i passions, i també les seves relacions. “Permagel” em va enganxar i em va agradar molt, “Boulder” ja no em va agradar tant, i en la meva opinió, “Mamut” és el més fluix de tots tres.

EVA BALTASAR

Mamut

Club editor, 2022; 128 pàgines