Aquest llibre de Manel de Pedrolo
publicat l’any passat per primera vegada va ser escrit el 1959, però mai
publicat fins ara ja que la censura ho va impedir l’any 1971 al considerar el
llibre “de una inmoralidad de
fondo … que considerados imposible su publicación”. Al llarg de molts anys es donava per perdut.
“Soc en Conrad Miret. Hi és la
senyora Soler?” La Jordina té un somni repetitiu, obsessiu i farcit de
simbologia sexual que sempre comença amb aquest Conrad Miret que pregunta per
la senyora Soler.
La narració avança a base de
diàlegs entre els diferents protagonistes. La Jordina té 27 anys i no ha tingut
mai relacions sexuals, ni tampoc té, ni ha tingut mai promès. D’alguna manera
se li escapa el tren i n’és conscient. La seva germana, Maria Alba de 21 anys
té promès i pregunta: “Tu no hi penses mai en què deu ser, dormir amb un home?”
La Jordina s’escandalitza.
Li explica aquest malson tan
repetitiu a la seva amiga Simona ja que n’està farta: “N’estic tipa,
tipa!... Fa tant temps que dura”
Al llarg de la conversa que
mantenen, la Simona fa reconèixer a la Jordina que el sexe és “Una idea fixa
teva. Prou que l’expresses en el teu somni” I li explica que el sexe “no
és brut. És allò que en vulguem fer, com tot. És brut quan es mira des de fora,
sobretot quan es mira sense desig o amb una ànsia malaltissa. Però entre dues
persones joves i com cal... ” és quelcom bonic.
Aquesta llarga conversa entre
Jordina i Simona és tota una lliçó d’interpretació psicoanalítica del malson en
el que es manifesten amb tota claredat els desitjos i símbols que s’amaguen al
seu darrere des del primer moment, escrit a finals dels anys 50.
En aquest llarg diàleg amb Simona
anem descobrint tots els secrets de la vida, la personalitat i els secrets de
Jordina. Al mateix temps és una crítica oberta a la societat hipòcrita en la
que vivia i que pretenia reprimir els instints més bàsics dels seus ciutadans.
Era evident que un llibre que tractés aquests temes no seria admès per la
censura de l’època. Per aquesta raó Pedrolo guarda aquest llibre en un calaix
fins el 1971. Passen 12 anys des de la seva escriptura fins que el presenta a
censura, però tampoc li serveix per res. El consideren impublicable.
 |
| Colònia Güell, agost 2011 |
“T’has anat fent un embolic
dintre teu, Jordina, i ara ja no saps ni el que vols. És a dir, ho saps, però
no vols saber-ho... En reforçar el teu sentiment de culpabilitat, posaves una
altra barrera entre tu i tots els homes” Jordina ha anat reprimint tots els
seus desitjos i aquests fan de les seves en el seu inconscient i es manifesten
a través del somni repetitiu i obsessiu que domina la primera part de la
narració.
Pensa que “hi ha vegades que
és cansat ser dona... Has de pensar en massa coses. Això sí, això no, com qui
desfulla una margarida”
En la tercera part Jordina tracta
de posar solució al seus problemes, però no se n’acaba de sortit del tot. “L’he
expulsat del meu costat, perquè no el volia veure mai més. Ja sé que no era
culpa seva, era només culpa meva, però m’ha semblat com si m’hagués traït, i
també estava massa avergonyida...”
“... el primer cop sembla més
íntim suposo... Dones alguna cosa que després ja no tens, una cosa que et
despulla més...”
Bon llibre, difícil de deixar de
llegir per poder seguir el fil dels pensaments de la Jordina. Llibre ideal per
portar a la pantalla o, fins i tot, al teatre.
Per comprendre’l bé cal situar-se
a l’època, finals dels 50, una època de gran repressió a tots nivells, i també
a nivell personal i sexual on tot estava prohibit i mal vist. On no es feien
moltes coses per una por que envaïa tots els nostres porus i tots els nostres
pensaments. La societat ha canviat molt, però no podem defugir que també
tinguem les nostres repressions i pors personals més o menys evidents. Aquestes
son un perill per viure plenament i ser feliços.
MANUEL DE PEDROLO
Visita a la senyora
Soler
Ed. Fonoll, 2022; 304
pàgines
Edició i pròleg d’Anna
Maria Villalonga
