Quan els focs s'encenen

 

Plaça Urquinaona octubre 2019

Mikel Soto va viure amb intensitat l’època de la Kale Borroka. Va ser torturat de forma salvatge i empresonat sota acusació falsa d’assassinat. En aquest poemari reflexa totes les seves vivències en aquest període de la seva vida.

Us deixo aquí alguns dels fragments dels seus poemes

 

“No hi ha cap canvi real

sense caos

ni embriaguesa

ni la venjança crua

                      i simbòlica dels oprimits;

no es pot capgirar l’ordre endreçadament,

                      diguin el que diguin...”  

 

“Els abstemis

són uns malparits perillosos;

els hauríem de témer

com ells es tenen por a sí mateixos”

 

“Vam néixer a una era cruel;

vam construir una època duríssima,

vam viure i vam patir,

i n’estem tan orgullosos

com de la vida mateixa”

 

I com escriu ell mateix

 

“He explicat

amb tots els ets i uts

el que vam fer

i el que ens van fer,

les parts i el tot

del fracàs compartit

  ......

Jo hi vaig ser.

Vaig veure totes les violències,

incloses aquelles de les quals

soc responsable,

i per això sé

quines es van exercir de dalt a baix

i quines de baix a dalt”

 

“... segueixo creient

que, més enllà de les mentides sumàries

he d’explicar el que ens van fer,

he d’explicar el que vam fer”

 

Potser ens cal tornar a encendre els focs de la revolta, encara que no sabem massa bé com fer-ho, o potser cal concloure amb les darreres paraules del poeta

 

“... tanquem el passat,

oblidem el futur

i, ara i aquí

aferrem-nos per sempre

                     a la vida”

 

“eta orain eta hemen

Bizitzari betiko eutsi”

 

En aquesta entrevista explica les tortures i tot el que viure a la presó.

 

MIKEL SOTO

Quan els focs s’encenen.

Pol·len edicions; 2022; 309 pàgines

Edició bilingüe euskera-català

Traducció de Jon Elordi