diumenge, 17 de juliol del 2022

Què mou el món?

Després del bombardeig de Gernika, el lehendakari José Antonio Aguirre va prendre la decisió de mirar de garantir la seguretat dels infants. Entre el maig i el juny de l’any 1937, 19000 nens van sortir del port de Bilbao per anar a diversos països europeus

En un d’aquests vaixells, “L’Habana”,  Karmentxu Cundin Gil, “una nena de vuit anys... i el seu germà Ramon, dos anys més gran, anaven cap a Gant”. Allà Karmentxu va viure a casa de Robert Mussche.

Robert i Herman eren amics des de petits, possiblement s’estimaven. “L’amor entre les persones en realitat no és mai simètric, ni entre els amics ni entre els amants. No hi ha cap amor que sigui totalment just

Aquest inici del llibre ens situa en l’exili forçat dels infants bascos per mirar de protegir-los de la guerra civil. En el moment actual, la història es repeteix, ara amb els infants d’Ucraïna. “Els bombardejos omplien de terror els bilbaïns. I també de ràbia”. La història de les guerres i de persones de tots colors, races i ideologies marxant del seu país a la cerca d’un lloc segur on viure ha estat permanent al llarg dels segles.

Pais basc 18 de juliol 2013, monument als 2000 presoners antifeixistes que van obrir la carretera.

Però el llibre també reflexiona sobre com són les relacions humanes. Com coneixem als altres i com es produeixen els trencaments en les relacions.

Els trencaments no es produeixen de cop i volta; la majoria de les vegades són el resultat d’una ferida que ha anat creixent a poc a poc. Com en un terratrèmol, quan forces ocultes van actuant silenciosament sobre les capes internes de la terra, empenyent-les les unes contra les altres, fins que, en un instant, la superfície s’esquinça. De la mateixa manera, la raó íntima d’un trencament no sol ser neta, té arrels profundes en el temps i poques vegades es deu a una sola cosa, poques vegades hi ha una discussió, una sola desavinença que desencadeni el terratrèmol.”

Quantes oportunitats ens dona la vida per tenir amics? Quantes amistats de debò arribem a sentir com a tals?” Bones preguntes, d’aquelles que fan pensar. “Quantes amistats  de debò arribem a tenir?” Coneguts en tenim molts, però amistats, el que podem dir amistats, ben poques.

La guerra no és la protagonista principal de la narració, però si que és el testimoni mut que canvia del tot la vida dels diferents personatges que desfilen al llarg de les seves pàgines. La Guerra Civil i la Segona Guerra mundial trastoca i transforma les seves vides.

Una guerra suposa molts morts, molts desapareguts, i molts desplaçats, i molta gent que lamenta les morts de les persones estimades. Molts que no paguen els seus crims. I la vida continua, i la guerra al final no ha servit de res. Però les guerres, malgrat la seva inutilitat evident, són una constant en la història de la humanitat.

La guerra no és una situació corrent, en què pràcticament tot es manté estable. En una guerra, tot allò que consideràvem inamovible, la cara, la família, la feina, tot es trasbalsa. No hi ha res que sigui fix, i això porta les persones a comportar-se d’una altra manera... En temps de guerra, les relacions són molt més vives. Ningú pot saber si no serà mort l’endemà

El que mou el món” és un títol suggerent que res té a veure amb el títol original de la novel·la, “Musshe”, el cognom del veritable protagonista a qui resseguim al llarg de la seva existència. No he trobat resposta al que el títol en català posa en qüestió: potser l’afany de supervivència, de resistir, d’ajudar-se uns als altres malgrat les desgràcies que ens puguin envoltar.

El món no va tan bé com pensaven. De fet, que se n’ha fet, d’aquell món meravellós que havien somniat plegats... El món no pensa en la solidaritat, sinó que creu que cadascú és responsable de la seva pròpia vida i que ha d’enriquir-se només per obtenir una millor posició

Acaba els agraïments amb aquesta nota: “A Karmentxu Cundin i a tots els nens de la guerra, d’ahir i d’avui , perquè coses com aquestes no tornin a succeir”, però malauradament seguien succeint i seguiran en quelcom que sembla no tenir fi.

KIRMEN URIBE

El que mou el món

Edicions 62; 2013; 176 pàgines

Traducció de Pau Joan Hernández

Títol original: Mussche