“Després del bombardeig de Gernika, el lehendakari José Antonio Aguirre
va prendre la decisió de mirar de garantir la seguretat dels infants. Entre el
maig i el juny de l’any 1937, 19000 nens van sortir del port de Bilbao per anar
a diversos països europeus”
En un d’aquests vaixells, “L’Habana”,
Karmentxu Cundin Gil, “una nena de vuit anys... i el seu germà Ramon,
dos anys més gran, anaven cap a Gant”. Allà Karmentxu va viure a casa de
Robert Mussche.
Robert i Herman eren amics des de petits, possiblement s’estimaven. “L’amor
entre les persones en realitat no és mai simètric, ni entre els amics ni entre
els amants. No hi ha cap amor que sigui totalment just”
Aquest inici del llibre ens situa en l’exili forçat dels infants bascos per
mirar de protegir-los de la guerra civil. En el moment actual, la història es
repeteix, ara amb els infants d’Ucraïna. “Els bombardejos omplien de terror
els bilbaïns. I també de ràbia”. La història de les guerres i de persones
de tots colors, races i ideologies marxant del seu país a la cerca d’un lloc
segur on viure ha estat permanent al llarg dels segles.
Pais basc 18 de juliol 2013, monument als 2000 presoners antifeixistes que van obrir la carretera. |
Però el llibre també reflexiona sobre com són les relacions humanes. Com coneixem als altres i com es produeixen els trencaments en les relacions.
“Els trencaments no es produeixen de cop i volta; la majoria de les
vegades són el resultat d’una ferida que ha anat creixent a poc a poc. Com en
un terratrèmol, quan forces ocultes van actuant silenciosament sobre les capes
internes de la terra, empenyent-les les unes contra les altres, fins que, en un
instant, la superfície s’esquinça. De la mateixa manera, la raó íntima d’un
trencament no sol ser neta, té arrels profundes en el temps i poques vegades es
deu a una sola cosa, poques vegades hi ha una discussió, una sola desavinença
que desencadeni el terratrèmol.”
“Quantes oportunitats ens dona la vida per tenir amics? Quantes amistats
de debò arribem a sentir com a tals?” Bones preguntes, d’aquelles que fan
pensar. “Quantes amistats de debò
arribem a tenir?” Coneguts en tenim molts, però amistats, el que podem dir
amistats, ben poques.
La guerra no és la protagonista principal de la narració, però si que és el
testimoni mut que canvia del tot la vida dels diferents personatges que
desfilen al llarg de les seves pàgines. La Guerra Civil i la Segona Guerra
mundial trastoca i transforma les seves vides.
Una guerra suposa molts morts, molts desapareguts, i molts desplaçats, i
molta gent que lamenta les morts de les persones estimades. Molts que no paguen
els seus crims. I la vida continua, i la guerra al final no ha servit de res.
Però les guerres, malgrat la seva inutilitat evident, són una constant en la
història de la humanitat.
“La guerra no és una situació corrent, en què pràcticament tot es manté
estable. En una guerra, tot allò que consideràvem inamovible, la cara, la
família, la feina, tot es trasbalsa. No hi ha res que sigui fix, i això porta
les persones a comportar-se d’una altra manera... En temps de guerra, les relacions
són molt més vives. Ningú pot saber si no serà mort l’endemà”
“El que mou el món” és un títol suggerent que res té a veure amb el
títol original de la novel·la, “Musshe”, el cognom del veritable protagonista a
qui resseguim al llarg de la seva existència. No he trobat resposta al que el
títol en català posa en qüestió: potser l’afany de supervivència, de resistir,
d’ajudar-se uns als altres malgrat les desgràcies que ens puguin envoltar.
“El món no va tan bé com pensaven. De fet, que se n’ha fet, d’aquell món
meravellós que havien somniat plegats... El món no pensa en la solidaritat,
sinó que creu que cadascú és responsable de la seva pròpia vida i que ha
d’enriquir-se només per obtenir una millor posició”
Acaba els agraïments amb aquesta nota: “A Karmentxu Cundin i a tots els
nens de la guerra, d’ahir i d’avui , perquè coses com aquestes no tornin a
succeir”, però malauradament seguien succeint i seguiran en quelcom que
sembla no tenir fi.
KIRMEN URIBE
El que mou el món
Edicions 62; 2013; 176 pàgines
Traducció de Pau Joan Hernández
Títol original: Mussche
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada