Tot és estrany

Vaig llegir “L’etranger” a COU dins l’assignatura de francès com a lectura obligatòria que comentàvem a classe, però no en recordo res. Puc dir que gairebé ha resultat una lectura inèdita.

Comença amb la mort de la mare del narrador en una residència i el seu posterior enterrament.

Explica en detall tot el que veu, fa i li passa.... “He pensat, al capdavall, havia passat un altre diumenge, ... que demà reprendria el meu treball i que, en definitiva, res no havia canviat”. El temps passa, moltes vegades de forma molt rutinària. La vida va passant per davant d’aquest estrany com si estès davant d’una pel·lícula en pantalla gran i en tecnicolor. Es deixa portar pels esdeveniments sense saber gairebé perquè fa una cosa o una altra. Potser és així la vida de tots, i anem passant dia rere dia sense més. Ens fem il·lusions, pensem en projectes i plans que no sempre portarem a terme. Realment sabem què és la vida?

Bristol, agost 2008

Condemnat a mort, espera l’execució. Rep les visites insistents d’un capellà. Ell que no creu en Déu ja n’està una mica fart de les seves prèdiques. “... jo estava segur de mi, segur de tot, més segur que no pas ell, segur de la meva vida. I d’aquesta mort que venia”. Tots estem condemnats a mort des del moment del nostre naixement. Simplement no sabem la data de la nostra execució, però sabem que un dia arribarà sense que ho puguem evitar.

“Havia viscut d’aquesta manera i hauria pogut viure de tal altra. Havia fet això i no havia fet allò altre. I què?” Al llarg de la vida podem escollir camins diferents, però és realment important l’elecció què fem?  

“Era com si hagués estat esperant des de sempre aquell minut i aquella matinada en què em trobaria justificat. Res, res no tenia importància” Són aquells moments lúcids que tenim poques vegades al llarg de la nostra vida, aquells moments en que tenim la impressió que ho comprenem tot.

“Tothom era privilegiat. No hi havia sinó privilegiats. Els altres també serien condemnats algun dia. També a ell el condemnarien” És ben estrany aquest narrador, és ben estranya la seva conducta i els seus pensaments. Tots som ben estranys. En definitiva, la vida és ben estranya.

ALBERT CAMUS

L’estrany

Ed. La Butxaca, 2011 (ed. Original, 1942); 149 pàgines

Traducció Joan Fuster