Un nou
Cormac McCarthy amb el que començo la lectura de la seva Trilogia de la Frontera. Em segueix captivant: els paisatges desolats de frontera, els personatges solitaris a la cerca de quelcom indefinit, el seu viatge iniciàtic a lo desconegut.
Es tracta d'un viatge iniciàtic d'un jove de 16 anys, amb violència, però molt menys que en altres novel·les del mateix Cornac. John Grady, després de la mort del seu avi, deixa Texas amb un amic, Levin Rawlins, en direcció al Sud, cap a Mèxic i aquest viatge, primer d'anada i després de tornada estarà farcit de desventures. Potser és un viatge cap a l'infern, qui sap ?: "no sabia que existía un lugar como este". O potser un viatge que l'apropa a la mort:
"Morir no entra en los planes de la gente, ¿verdad?
No"
Com gairebé sempre en les seves obres els personatges dialoguen sobre la religió. No sembla important, però mai i falten referències:
"¿Has pensado alguna vez en la muerte?
Si. A veces ¿Y tu?
Si. A veces. ¿Crees que existe un cielo?
Sí. ¿Tú no?
No lo sé. Quizá sí. ¿Crees que puedes creer en el cielo si no crees en el infierno?
Creo que puedes creer lo que quieras.
Rawlins asintió. Piensas en todo lo que puede sucederte, dijo, y no tiene fin.
¿Es que te propones imponernos la religión?
No, pero a veces me pregunto si no estaria mejor con ella"
"Va a morir, dijo
Dejaremos que Dios lo decida. Vámonos.
¿No teme a Dios?
No tengo motivos para temerle. Incluso hay una o dos cosas que debo discutir con Él"
Dóna la impressió que els personatges de Cornac McCarthy està més enllà de la moral i del bé i del mal. Hi ha al menys un parell de moments, quan la situació del John Grady és desesperada i sembla que no se'n sortirà en vida que es produeix l'aparició d'una mena d'àngels que amb un gest senzill permeten que sobrevisqui a una situació molt difícil i no continuï davallant en el seu camí cap a la mort i l'infern.
John Grady manté una relació especial amb els cavalls amb qui es relaciona molt millor que amb les persones. Acostuma a parlar més amb els cavalls.
Quan ja és molt evident que la seva relació amorosa amb Alejandra, la filla del propietari del ranxo mexicà on treballa ha esdevingut impossible, decideix tornar al seu país no sense abans recuperar els seus cavalls.
"¿Dónde está tu país?
No lo sé. No sé dónde está. No sé cómo es mi país"
Ben aviat comprova que a San Angelo (Texas) no hi té res a fer. També ha mort el seu pare i la seva avia. Agafa de nou el seu cavall, travessa el Pecos i la frontera, cap el Sud. De nou el silenci i el desert "... cabalgaba con el sol cubriéndole la cara de cobre y el viento rojo soplando del oeste sobre la tierra crepuscular y los pequeños pájaros del desierto volaban gorjeando entre los helechos secos, y caballo, jinete y caballo pasaban de largo y sus largas combras pasaban en tándem como la combra de un solo ser. Pasaban y palidecían en la tierra oscurecida, el mundo venidero"
Vaig arribar a aquest autor a través del cinema amb
no és país per a vells i
la carretera, i ara la lectura dels seus llibres em fan tornar el cap en direcció al cinema. Hi ha versió cinematogràfica d'aquesta història. No em podré estar de veure-la algun dia.
La xarxa també opina sobre aquest llibre i sobre aquest autor:
