Quan a vegades penso

QUAN A VEGADES PENSO

Quan a vegades penso,

mirant sense mirar,

tocant sense tocar, flairant sense flairar,

oint sens que m'arribi

cap so, quiet com una pedra:

És cert que sóc?

                          És cert que ets ?

                                                      És cert que són ?

en fer-me la pregunta que se sap

dreta i de roca als límits del silenci.

ja sóc, ja ets, ja són.

Joan Vinyoli 

A prop dels estanys de la Pera