Baumgartner es fa gran

“En Baumgartner és al seu escriptori del pis de dalt a l’habitació que a vegades anomena el seu estudi, el seu cogitorium, o el seu cau”

Baumgartner és un home gran que viu sol fa més de nou anys que és quan es va morir la seva dona. En el matí que comença la història li passen tot de coses, una darrera l’altra, trucades de telèfon, el timbre de la porta, visites inesperades, es crema la mà al treure un pot del foc i també cau per les escales sense fer-se massa mal. Un matí d’incidents sense fi.

“Ara en Baumgartner és un monyó humà, un mig home que ha perdut la meitat que l’havia fet sencer, i sí, els membres perduts encara hi són, i encara fan mal, fan tant de mal que a vegades li sembla que el seu cos està a punt d’esclatar en flames i consumir-se a l’acte”

Han passat deu anys de la mort de la seva dona Anna i “en Baumgartner encara sent, encara estima, encara desitja carnalment, encara vol viure, però la part més interior d’ell mateix és morta. Ho sap des de fa deu anys, i durant aquests últims deu anys ha fet tot el que estava al seu abast per no saber-ho”

Baumgartner escriu un assaig sobre el síndrome del membre fantasma, i el compara amb el síndrome de la persona fantasma, la presència ben viva de la persona absent, quelcom que li està passant a ell mateix. “Qui continua vivint, descobreix que la teva part amputada, la teva part fantasma, encara pot ser font d’un dolor profund, blasfem”

“Seria absurd creure que els seus pensaments mantenen l’Anna en alguna mena d’altra vida incorpòria, etèria, que el simple fet de mantenir-se viu a la terra li ha permès a ella de mantenir contacte amb ell...”

Recorda la seva vida amb l’Anna, al mateix temps que dubta de demanar-li a la Judith que es casi amb ell. Però la resposta de la Judith és contundent: vol tenir el control de la seva vida, en canvi, viure amb algú fa que no el tinguis. Pot haver moments, dies d’estar junts, però vol viure i estar sola.

Ja té setanta-un anys i està a prop dels setanta-dos i “encara pot pensar, i com pot pensar, encara pot escriure, i tot i que ara li costa una mica més de temps acabar les frases i sentències, els resultats són més o menys els mateixos”

Planoles 2022

Quan li tornen records llunyans a la memòria s’interroga “per què alguns moments fugissers, aleatoris, persisteixen en la memòria mentre que altres moments, suposadament més importants s’esvaeixen per sempre”

Al llarg del llibre coneixem una part de la vida de Baumgartner i els orígens de la seva família tan paterna com materna.

Aquest és el darrer llibre de Paul Auster. Té una primera part interessant, però a mesura que vaig anar avançant en la seva lectura aquest interès es va anar esvaint a poc a poc.

“Tots depenem els uns dels altres i cap persona, ni tan sols la més aïllada entre nosaltres, pot sobreviure sense l’ajuda dels altres”

PAUL AUSTER

Baumgartner

Edicions 62; 2024; 252 pàgines

 

Qui és A.I. Ferguson?

 “Según la leyenda familiar, el abuelo de Ferguson salió a pie de Minsk, su ciudad natal, con cien rublos cosidos en el forro de la chaqueta…” Els Ferguson tenen el seu origen en la immigració, una immigració pobre que a principis del segle XX va passar per tots els oficis i penúries.

Aquest Ferguson casat amb Fanny va tenir tres fills: Louis, Aaron i Stanley. Stanley es casa als 30 anys amb Rose Adler. Després de tres avortaments, a la quarta va la vençuda i el 3 de març de 1947 neix Archibald Isaac Ferguson el protagonista principal d’aquesta novel·la. “Al emerger del cuerpo de su madre, durante unos segundos fue el ser humano más joven sobre la faz de la Tierra”

“Ferguson aún no tenía cinco años, pero ya entendía que el mundo se componía de dos reinos, el visible y el invisible, y que las cosas que no podían verse eran con frecuencia más reales que las que se veían”

A la nostra vida s’obren moltes possibilitats i moltes no depenen directament de nosaltres mateixos. Tot el que passa al nostra voltant ens condiciona, sobre tot al llarg de la infantesa. En l’adolescència hom ja pren decisions personals, però l’entorn encara és molt determinant. Tots som el que som depenent del que ha passat en el nostre entorn i de les decisions que hem pres al llarg de la vida, En aquesta novel·la, Auster explora quatre vides diferents que hauria pogut tenir aquest A.I. Ferguson en funció de totes aquestes variables.

«Nunca sabes si has elegido bien o mal. Para saberlo, tendrías que conocer todos los hechos de antemano, y la única forma de conocer todos los hechos de antemano es estar en dos sitios a la vez, cosa que imposible» 

En el món passen milions de coses, el món és «un enorme y agitado revoltijo, con millones de cosas diferentes ocurriendo al mismo tiempo» I mentre Ferguson creix, fa anys i madura en la societat americana es produeixen fets molt rellevants: l’assassinat de Kennedy, la guerra del Vietnam, l’arribada de l’home a la Lluna, les revoltes d’estudiants, els disturbis racials, ... En aquest transfons els diferents Ferguson es desenvolupen. Una curiositat és que tot i ser una època en la que la droga ja circula en els ambients joves en que es mou el protagonista en cap moment fa la seva aparició al llarg de l’obra.

Parc Catalunya, Sabadell

Gairebé ja a punt d’acabar el llibre, el mateix Auster ens desvetlla el per què d’aquest títol. “Ferguson volvería del revés la proposición, y en vez de seguir la idea de una persona con tres nombres, inventaría otras tres versiones de sí mismo, narraría las tres historias en paralelo a la suya propia, … y escribiría un libro sobre cuatro personas idénticas pero diferentes que tuvieran el mismo nombre: Ferguson”

“El mundo tal cual era nunca podría ser más que una fracción del mundo, porque lo real también consistía en lo que podría haber ocurrido, pero no sucedió, que un camino no era mejor o peor que cualquier otro, pero el tormento de estar vivo en un solo cuerpo significaba que en un momento dado uno tenía que encontrarse exclusivamente en un solo camino, aunque pudiera haber estado en otro dirigiéndose a un lugar enteramente diferente.”

“Idénticos pero diferentes, en este caso, cuatro chicos con los mismos padres, el mismo cuerpo y el mismo material genético, pero viviendo en casas diferentes de ciudades distintas, cada uno con sus propias circunstancias particulares. Impulsados a un lado y a otro por la fuerza de esas circunstancias, los muchachos empezarían a divergir a medida que el libro avanzaba, pasando a rastras, caminado o galopando de la infancia a la adolescencia y al comienzo de la edad adulta mientras el carácter los iba diferenciando cada vez más, cada uno por su camino particular y sin dejar por ello de ser el mismo individuo, tres versiones imaginarias de su propia persona, para luego incluirse a sí mismo, el autor del libro, como Número Cuatro”

“De ahí el título del libro: 4 3 2 1”

De fet, llegits aquests paràgrafs s’ofereix una manera diferent de llegir el llibre. En lloc de llegir-lo tot seguit tal com he fet, es pot llegir la història dels quatre Ferguson com històries independents.

En definitiva qui és Ferguson? Qui som cadascú de nosaltres?

La vida, moltes vegades, no deixa de ser un munt de casualitats. Si els fets haguessin estat diferents la nostra vida també hauria estat ben diferent. Sabem com ha estat la nostra vida però podria haver estat ben diferent en altres circumstàncies. No heu pensat mai que hauria passat si ... On estaríeu ara si ...?

“¿Quién sabe si quiero o no quiero? ¿Quién sabe si tú quieres o no? ¿Quién sabe algo?”

 

 

PAUL AUSTER

4 3 2 1

Seix Barral; 20217; 957 pàgines

Traducció Benito Gómez Ibañez

Molt interessant l'entrevista que li va fer Anna Guitart en el primer programa de "Tot el temps del món" quan Paul Auster va venir a Catalunya a presentar aquest llibre.

Escolto música amb nostàlgia

 

“li aguanto la mirada

al vell que em mira recelós

des del mirall.

em fan mal les arrugues del seu rostre.”

Francesc Garriga Barata

 

La música té el poder de transportar-nos a altres moments de la nostra vida. Fa uns dies escoltant aquesta preciosa interpretació de Traffic vaig tornar al març del 1974.

Tenia 16 anys. Era un dissabte de març plujós. El Josep, l’Ernest i jo estàvem a casa de l’Ernest. Teníem les entrades des de feia uns dies.

El concert era a l’antic pavelló del Joventut a Badalona. Hi havíem d’anar amb moto. Dubtaven. Seria el nostre segon gran concert. El primer havia estat Santana en sessió de tarda al pavelló municipal de Barcelona del carrer Lleida al desembre del 1973. Són records que no s’esborren de la memòria. Al final decidim anar malgrat la pluja. En una corba a la baixada de La Conreria perdo el control de la moto i vaig per terra. Per sort, tret d’un estrip al pantaló no em passa res. Gaudim del concert i de l’ambient.

A l’agost del mateix any vaig tenir la sort de tornar-los a escoltar al Reading Festival. Tancaven les actuacions del segon dia del festival. La música de Traffic m’ha acompanyat al llarg de tots aquests anys.

A la meva habitació d’adolescència hi tenia penjat entre altres un pòster d’ells.

Poca estona després a la radio va sonar un cançó d’un dels músics catalans que també he escoltat moltes vegades. La música m’ha retornat enrere en el temps amb una certa nostàlgia.