“li
aguanto la mirada
al
vell que em mira recelós
des
del mirall.
em
fan mal les arrugues del seu rostre.”
Francesc
Garriga Barata
La música té el poder de
transportar-nos a altres moments de la nostra vida. Fa uns dies escoltant
aquesta preciosa interpretació de Traffic vaig tornar al març del 1974.
Tenia 16 anys. Era un
dissabte de març plujós. El Josep, l’Ernest i jo estàvem a casa de l’Ernest.
Teníem les entrades des de feia uns dies.
El concert era a l’antic
pavelló del Joventut a Badalona. Hi havíem d’anar amb moto. Dubtaven. Seria el
nostre segon gran concert. El primer havia estat Santana en sessió de tarda al
pavelló municipal de Barcelona del carrer Lleida al desembre del 1973. Són
records que no s’esborren de la memòria. Al final decidim anar malgrat la
pluja. En una corba a la baixada de La Conreria perdo el control de la moto i
vaig per terra. Per sort, tret d’un estrip al pantaló no em passa res. Gaudim
del concert i de l’ambient.
A l’agost del mateix any vaig
tenir la sort de tornar-los a escoltar al Reading Festival. Tancaven les actuacions
del segon dia del festival. La música de Traffic m’ha acompanyat al llarg de
tots aquests anys.
A la meva habitació d’adolescència
hi tenia penjat entre altres un pòster d’ells.
Poca estona després a la
radio va sonar un cançó d’un dels músics catalans que també he escoltat moltes
vegades. La música m’ha retornat enrere en el temps amb una certa nostàlgia.
