Serge Latouche (1940) és un economista francès que ha escrit molts llibres defensant
el decreixement. En “La apuesta por el decrecimiento ¿Como salir del
imaginario dominante?” fa una exposició molt clara de les raons per les que
creu que la humanitat ha d’iniciar aquest decreixement, en contra de la
ideologia econòmica dominant de seguir creixent, i creixent fins a l’infinit.
“Es probable que estemos viviendo
la sexta extinción de las especies… Pero a diferencia de las precedentes, el
ser humano es directamente responsable de la “disminución” actual de los seres
vivos y podría muy bien ser su víctima” És un futur apocalíptic que fa molt de temps que es
vaticina.
![]() |
març 2024 |
“Todos sabemos que en lo sucesivo
vamos directos al precipicio… Sabemos también que la causa de todo esto es
nuestro modo de vida basado en un crecimiento económico ilimitado”. És molt evident, però la humanitat
seguim endavant.
“No podemos imaginar la magnitud
del choque hasta que no se haya producido… Únicamente la ruptura con el sistema
capitalista, con su consumismo y su productivismo puede evitar la catástrofe”.
No tenim altra solució
que aturar-nos en aquest creixement moltes vegades sense cap sentit. De fet, vivim “en
régimen de sobrecrecimiento, es decir, producir y consumir fuera de toda
necesidad razonable”
Només
tenim una possibilitat: “Reducir nuestro consumo de los
recursos naturales del planeta… Se trata de trabajar, de producir, de
gastar y de consumir menos en reacción contra el ultraconsumismo”. Però això com a resposta individual
de ben poc serveix, ja que el que cal és una reacció majoritària per tal de
produir realment canvis eficaços.
Parlar
de desenvolupament sostenible és un oxímoron; és quelcom impossible: “tentativa
embaucadora de salvar el crecimiento”, un sense sentit que no hi ha per on agafar-ho. Desenvolupament
es miri com es miri sempre implica creixement. “No se dice
nunca desarrollo de qué, para qué o por qué, ni tampoco hasta dónde. Un
desarrollo infinito en un mundo finito no tiene más sentido que un crecimiento
infinito”. Més no vol
dir millor, i això és aplicable a tots els àmbits.
L’objectiu
seria “abandono del culto irracional y casi religioso del crecimiento por el
crecimiento”
S.
Latouche planteja les 8 R: “reevaluar, reconceptualizar, reestructurar,
redistribuir, relocalizar, reducir, reutilizar, reciclar”
Entre
les moltes propostes que fa en destaco aquestes tres que em semblen rellevants:
- Cal
“una fuerte reducción del tiempo de trabajo para, entre todos, resolver
el problema del empleo”.
- De la mateixa manera que hi ha un salari mínim, hi hauria d’haver un salari màxim.
- “Cualquier producción que pueda hacerse a escala local para las necesidades locales tendría que ser realizada localmente”
I
per acabar una regla de Ghandi: “vivir más simplemente para que los otros puedan
simplemente vivir”
SERGE LATOUCHE
La apuesta por el decrecimiento ¿Como
salir del imaginario dominante?
Icaria; 277 pàgines
Traducció de Patricia Astorga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada