Klara

“Un AA podia sentir-se envaït per l’apatia després d’unes quantes hores sense contacte amb el Sol i començar a patir per si li passava alguna cosa estranya: per si tenia alguna tara exclusiva d’ell que, si es descobrís li impedís de trobar una llar”

La Klara és un AA (una Amiga Especial), especialitzada per a tenir cura d’adolescents. Està en una botiga a l’espera de ser comprada per una família. En aquesta societat tots els adolescents tenen una AA, un androide que els acompanya en el seu dia a dia mentre esdevenen adults.  La Klara és un AA especial, diferent i curiós: “com més observava, més volia saber”

És comprada per la Josie, una noia de 12 anys: “una noia pàl·lida i prima... que tenia un caminar diferent dels altres vianants”. Viu en una casa solitària amb la seva mare i una assistenta, la Melania. Té per veí en Dick, un noi un parell d’anys més gran que ella, que també viu amb la seva mare.

La Klara emmagatzema informació de tot el que l’envolta, així com del comportament humà. A través dels seus ulls i el seu pensament descobrim que passa a la Josie, la seva mare i en tot el seu entorn. La Josie és una noia malalta. La seva vida sembla estar en perill.

Si en un llibre anterior, Ishiguro planteja si és lícit la creació d’uns éssers humans només per ser utilitzats com a donants d’òrgans, en aquest planteja la possibilitat de preparar a un androide per ocupar el lloc de la Josie quan aquesta mori. És evident que aquesta no és una qüestió gens senzilla i que planteja molts interrogants: “¿no creus que per conèixer la Josie n’hauries de conèixer no només els hàbits sinó també el que té dintre seu? ...  amb una imitació no n’hi hauria prou, per més reeixida que fos. Li hauries d’arribar a conèixer el cor, i del tot, perquè si no, no seràs la Josie en el que té de més essencial”

Com ens mostra el títol la Klara té una relació especial amb el sol. Des del primer moment se’ns fa evident que necessita del sol per carregar-se d’energia. La Klara mostra una fe cega en el que el Sol pot aconseguir. Fins i tot arriba a creure que pot ajudar a guarir a la Josie. “Aquella era l’última oportunitat que tenia de suplicar-li el seu auxili especial... i vaig pensar què podria representar per a la Josie que no me’n sortís. Em va envair un moment la por, però tot seguit vaig pensar en la benevolència del Sol...” La Klara és un androide amb una fe absoluta en el Sol i els seus poders màgics.

Montcau, hivern 2016

Malgrat ser una màquina, un androide, té pensaments que més aviat semblen d’un ésser humà quan es fa gran i resta abandonada en una mena de dipòsit d’antigues màquines ja en desús ... “aquests últims dies, els records han començat a encavalcar-se’m de forma estranya... Aquests records mixtos m’han ocupat sovint el pensament d’una forma viva que, durant llargues estones he oblidat que en realitat estic aquí asseguda al solar, sobre aquest terra dur”

KAZUO ISHIGURO

La Klara i el Sol

Ed. Anagrama; 2021; 332 pàgines

Traducció de Xavier Pàmies