Amb aquest llibre acabo la meva lectura de les obres de Francesc Trabal.
Narra en forma de cartes a un amic l’encontre amb una Lídia enfebrada i el
seu enamorament, “en arribar el matí aquells ulls verds que jo havia
descobert el dia abans s’havien tornat pàl·lids i llur mirada no inspirava
follies sinó amorosiment”
La cuidava, però la situació no millorava, “Lídia s’anà enfebrant i
l’escalfor tornava a menjar-se-la. El seu cos era un forn... Les hores, així
semblava que no passessin”
Canterbury, agost 2007 |
“Lídia acabava d’adormir-se ... i jo estava segur que els seus somnis
feien reviure els dolls de tendresa que damunt aquells darrers dies havien
resolt figuracions fantàstiques” I el narrador tampoc deixa de pensar en el
que ha passat. “Tot el que s’havia esdevingut aquella setmana girava davant
meu infinitament reduït”
Les cartes s’interrompen i es reprèn la correspondència vuit mesos després.
L’enamorament segueix: “Simultàniament ens sentirem atrets l’un a l’altre
quan un raig de sol venia a donar-nos el bon dia. Ens miràrem suaument, mig
sorpresos, mig inconscients de la nostra “realitat”. I un petit bes no arribà a
mullar els nostres llavis...” “... No ens adonàvem que d’una manera tan
simple la nostra vida prenia un camí impossible”
A la contraportada llegim que “Judita és una història d’amor idealitzat”
i que el mateix ... “Carles Riba, sempre tan exigent pel que fa als valors
literaris, la considerava una obra mestra”. No sé si és una obra mestra,
però sí que és la història d’una enamorament on mostra els sentiments que es
produeixen en aquells moments.
Però, ¿com és que té per títol Judita, si fins ara el narrador només ens ha
parlat de Lídia? Quin misteri s’amaga darrera de Lídia? No ho sabrem fins ben
avançada la narració. I un cop desvetllat el misteri del nom, i alguns altres
fets menys platònics, veurem si continua o no la història d’amor.
“El que havia d’esdevenir ha esdevingut. Tot és finit!”.
“Evaporada la flama, ¿la cendra quedava xopa de punyetetes?”
FRANCESC TRABAL
Judita
Edicions 62, 1998 (ed. original, 1930); 109 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada