diumenge, 19 d’abril del 2020

És diumenge!, i què?


Avui és diumenge i res canvia en el dia a dia. Ja són incomptables els dies que portem de confinament. Els dies passen i tot segueix igual. És igual el dia de la setmana que sigui. Bé, de fet, hi ha molts moments en que no sé massa en quin dia visc. Ja no faig cap tipus de previsió, ni de plans, simplement visc el dia a dia. Ja faré plans quan aquests siguin possible. Com a molt al matí quan em llevo després d’esmorzar em planifico la jornada i poc més. Tampoc em preocupa massa no poder complir el que pugui planificar, ja que el que no faci avui, ja ho faré demà o demà passat.

El temps passa d’una manera ben diferent. Conservo els meus horaris de menjar i algunes de les meves costums i poca cosa més, la resta d’hores passen podria dir que amb lentitud, però tampoc ho sé. Simplement passen d’una manera diferent. El que si que aconseguiran aquests dies és que acabi amb el pis més endreçat i més net de la meva vida.

És diumenge i tocaria sortir a entrenar al matí, fer el vermut i passejar una mica, o llevar-se ben d’hora i anar a algun lloc de Catalunya i participar en una cursa d’orientació o altre tipus de cursa, però res de tot això és possible. El moment més especial de la jornada, serà quan baixi a llençar la brossa, una bossa plena d’envasos i plàstics. La resta del dia estaré a casa com diu la consellera “com no pot ser d’altra manera”: esmorzar, tafanejar per la xarxa, escriure una estona, donar voltes pel pis com un hàmster, escoltar música i la ràdio, una mica d’exercici, no massa que no m’agrada (el que realment m’agrada és sortir a córrer), endreçar un parell de calaixos amb andròmines (algunes de les quals aniran al Punt Blau algun dia), dutxa (que avui és diumenge i toca), vermut a casa, dinar, migdiada, una bona estona de lectura i tornar a tafanejar per les xarxes, videotrucada, sopar, una mica de tele, si pot ser una pel·lícula i a dormir, i demà serà dilluns i començarem una nova setmana, igual que les cinc anteriors.

Tampoc em puc queixar massa. Al final, tal com havien dit, plou i amb aquests temps ja ve més de gust estar-se a casa sense sortir.

1 comentari:

Dioni Tulipán ha dit...

Doncs sí, un bon moment per ploure!!
Com a mínim, cada dia està més verd la zona del riu davant meu. S'agraeix!