“Llançava les branques al cel
com un entramat eixut fet de restes esgotades de les dendrites d’un teixit
neuronal que busca, a la darrera hora, l’enllaç entre la terra sagnada i la
cendrosa boira que amenaça d’engolir-ho tot i deixar-nos un paisatge gris i per
sempre impenetrable”
Serem Atlàntida
Joan Benesiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada