“T’atreveixes ara, oh ànima,
A caminar amb mi fins a la regió
inconeguda,
On no hi ha terra per als peus ni camí
per on anar?
Allà no hi ha cap mapa, ni cap guia,
Ni veu, ni tacte de mà humana,
Ni casa de pell ufanosa, ni llavis, ni
ulls no hi ha en aquella terra”
“Aleshores Califòrnia era un somni. M’acabava de
separar de la Lourdes i a l’espera de decidir que feia amb la meva vida,
m’estava en un piset angoixant i pràcticament buit. Tenia trenta-quatre anys...”
“... I a finals de juny del 1992 volava cap el meu paradís”: Califòrnia
“A la vida res no és estable i, sempre vius a la vora
d’un altre trasbals”
“El que mes desitjava: passejar en llibertat, veure
paisatges, formar part de la natura...”
“...estava entrant en el somni anhelat
de tornar a Califòrnia”
Així inicia Jordi Coca aquesta novel·la. Després de
passar uns dies a Denver a casa d’uns amics inicia el viatge en cotxe que l’ha
de portar a Berkeley on hi hauria de passar una temporada com a professor
convidat amb l’objectiu d’escriure un llibre sobre els pintors de paisatges
norteamericans del segle XIX.
 |
| Forest Sunrise d'Albert Bierstadt (1830-1902) |
Ara bé, ben aviat explicita que “el meu propòsit era
gaudir del paisatge... aturar-me quan em vingués de gust, descobrir les petites
poblacions que no coneixia, caminar i descansar”... “Ja tindria temps
per treballar en el llibre, de moment desitjava viure”. De fet, “en el
fons el sentit d’aquella escapada als Estats Units era fer exactament el que em
vingués de gust en cada moment”
És un llibre de lectura fàcil, però no m’ha captivat. Ara
si, ha servit per remoure alguns dels meus vells somnis d’adolescència i joventut. Jo també volia
viatjar fins a Califòrnia. M’hauria agradat ser beatnick i viatjar per les
carreteres norteamericanes com el Jack Kerouac.
D’alguna manera en aquest viatge “anava a l’encalç d
‘un paradís, d’una il·lusió en què basar una nova vida, ...” I també “em
sentia com un observador de vides alienes entre les quals també hi havia la
meva”
Tots arribem en una hora o altra al final del nostre
viatge. No sabem ni quan, ni on, ni com serà, simplement sabem que passarà: “No
en sabien res més, desconeixien els detalls”
JORDI COCA
Califòrnia
Galàxia Gutemberg; 2016, 214 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada