En aquest llibre Josep Maria Esquirol tal com especifica en el subtítol de l’obra “Assaig d’una filosofia de la proximitat”, tracta de reflexionar sobre diferents aspectes de la nostra vida en la que tots ens podem sentir reflectits i interpel·lats. “Deleuze distingeix entre “la” vida i “una” vida”. Està clar que una cosa és la vida en general que ens afecta a tots i un cosa ben diferent és la vida que viu cadascú de nosaltres: una vida, la nostra vida.
La nostra vida discorre entre moments de solitud i moments compartits amb altres. Esquirol considera que “només qui és capaç de solitud pot estar de debò amb els altres”. Necessitem als altres. “Ningú s’aguanta dret sol. Ens donem suport mutu”. Tenim necessitat del diàleg amb els altres, i compartir amb ells el que pensem, però també ens calen moments amb nosaltres mateixos.
“Ens adonem que formem part del món; que som uns éssers més de la realitat, en la qual estem integrats d’alguna manera; que alhora, però no ens hi acabem d’avenir, amb aquesta realitat; que quelcom ens separa d’aquest tot que nomenem món i que és com si ens el poséssim davant”. De fet vivim en el món i intentem comprendre’l, però alhora vivim separats i apartats del món. “El desert il·lustra la precarietat de la condició humana”. Vivim en la solitud del desert a la cerca de no sabem massa què.
“Un dia ens veiem de debò sols, absolutament sols i sabem que això ja no tindrà remei” . Aleshores necessitem pensar i per pensar ens cal estar sols. Pensar “demana recolliment i diàleg interior”; moltes vegades, no resulta gens fàcil.
Però moltes persones més que viure el que fan és sobreviure: “Durant molt de temps (i encara avui per massa gent), viure volia dir sobreviure i esmerçar totes les forces a fer-ho”. Per aquestes persones que el seu dia a dia només és cercar la forma de sobreviure, la vida és molt diferent que pels que podem viure sense aquestes preocupacions més bàsiques.
Dedica tot una apartat a la casa com a refugi. “En un univers de dimensions inimaginables, la casa és el raconet que fa de centre del món”. Podem viure, anar d’aquí cap allà, però necessitem casa, un lloc que en puguem dir casa, refugi. Davant de la variabilitat, els canvis, les presses del món exterior contraposa la rutina, la tranquil·litat, la lentitud de la casa. “A casa s’hi torna perquè se’n surt” De fet, la casa, el nostre refugi, la cova és el lloc que necessitem per poder reflexionar. Però ,què passa amb les persones que no tenen casa?
Sant Quiri, juny 2025
Vivim en un món d’aparences i de consum compulsiu, però en realitat “amb ben poc n’hi ha prou”. Vivim en un món decadent que dissimulem a base de consum, tecnologia i rapidesa. Per Esquirol, tot i ser difícil, és imprescindible resistir si no volem sucumbir com éssers humans reflexius.
Estar informat de l’actualitat ens aclapara. “L’actualitat promou ... la pressa per no perdre’s allò que en cada moment es fa actual”. “Estar pendent de l’actualitat és evasió, abstracció, fugida”. Estar al dia, estar informat s’ha convertit en una obligació. Forma part de la societat de consum. És un consum més. Consumim informació. I cada vegada tant la política com l’actualitat és més i més banal. Seguir l’actualitat és com una droga de la que no podem prescindir. “L’imperi de l’actualitat és l’imperi de les imatges i l’absència d’imaginació... El món de l’actualitat atrapa i s’imposa coma destí implacable”. “L’actualitat promou i demana fascinació”... “Hi ha vida enllà de l’actualitat. Més ben dit; només hi ha vida enllà de l’actualitat”. La nostra vida està més enllà d’aquesta actualitat que ens aclapara i que moltes vegades no ens és necessària per viure. “El fil musical de la dècada dels setanta i de la dels vuitanta ha estat substituïda per la informació ininterrompuda tot el dia i tots els dies de l’any”.
“En certa mesura, la societat actual ha passat de la propaganda a la xerrameca (tot i mantenir la primera)”
“El murmuri consisteix en parlar en veu baixa, especialment queixant-se d’alguna cosa o dient mal d’algú amb molt poc fonament. Remor i soroll de fons”... “Avui, queixa i murmuri són constants... En la societat del benestar la gent ens queixem molt perquè ens creiem sobretot subjectes de múltiples drets”... “Egocèntric per definició, qui murmura incuba un sentiment d’insatisfacció i de gasiveria envers tot el que l’envolta” ... “El murmuri només té el poder del corcó... No projecta res ni és capaç de res, només podreix”... “Murmuri i demagògia són el verí de tota comunitat”.
Finalment considera que “existir és en part resistir”. “El resistent mira de no cedir. Com que la partida es juga ara i aquí, no s’hi val ajornar res. Posposar és dimitir: tal vegada, després, el que s’ha perdut ja no es podrà recuperar de cap manera...” “Només gràcies a no cedir ni un pas es pot mantenir l’esperança”
Segons Esquirol, “la reflexió filosòfica ha format sempre part de la resistència”.
JOSEP MARIA ESQUIROL
La resistència íntima.
Assaig d’una filosofia de la proximitat.
Quaderns Crema, 2015; 172 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada