diumenge, 2 de febrer del 2025

Què és real i què és irreal?

 Tu em vas parlar d’aquella ciutat... Jo tenia disset anys i tu setze... Era com si milers de fils invisibles em lliguessin el cor ben fort al teu cos... La ciutat està envoltada d’una muralla molt alta... El meu jo real viu dins la ciutat envoltada d’aquesta muralla tan alta – vas dir.... Jo no desitjava res més que entrar a la ciutat. I trobar-hi el teu jo real...”

A l’estiu del 2014 deia prou aMurakami. Havia llegit força llibres d’ell i me n’havia cansat. En aquests anys n’he llegit uns quants més, però ara ja feia gairebé cinc anys de la lecturadel meu darrer Murakami. Aquest nou llibre m’ha encantat. És Murakami en la seva més pura essència: un noi, una noia, dos mons, una cova,  dubtes sobre quin és el món real, girs sorprenents de guió... Tots els elements per no poder deixar la lectura i tenir ganes de continuar-la a la més mínima oportunitat per saber que passarà més endavant.

Un noi i una noia encara adolescents s’enamoren. “El sol fet d’estar junts ens satisfeia i no ens semblava que hi haguéssim d’afegir res més”... “Estava boig per tu i mentre estava despert eres l’únic tema en què pensava. També pensava en tu en somnis

De sobte la noia desapareix. “Pel que semblava, havies desaparegut en secret del meu món. Sense deixar cap rastre ni donar cap explicació. No sabia si aquella desaparició havia estat intencionada o si era resultat d’alguna causa de força major... L’únic que m’havies deixat era un silenci pregon, uns records vius i una promesa incomplerta

Al cap dels anys el noi troba la ciutat de les muralles i aconsegueix entrar. Sap que “qui travessa la porta i entra a la ciutat ja no pot tornar a sortir”, i tot i ser-ne conscient entra. Allà troba a la noia.



La ciutat “és un lloc molt diferent del món de fora” i viure allà és ben diferent. El temps tal com el coneixem desapareix. “El temps no significava res. El temps no estava aturat, però no tenia sentit... Al matí sortia el sol i al vespre es ponia. Qui necessitava compartimentar més el temps? Qui volia saber la diferència entre un dia i el següent -suposant que hi hagués cap diferència?

A la ciutat “aquest jo d’aquí no és la meva essència, la meva essència és en un altre lloc. El jo d’aquí té la meva aparença, però en realitat no és més que una silueta projectada a terra o la paret... De vegades, em fa l’efecte que soc l’ombra d’una altra persona”. Ressonen referències al mite de la caverna de Plató. Fa entrar dubtes de quin és el món real, aquest en el que viu ara, o aquell en el que va viure abans. “No sabia fins a quin punt era realitat i fins a quin punt era ficció... A quin dels mons havia de pertànyer? M’era impossible decidir-ho

Anar fins allà és difícil, però tornar-ne és gairebé impossible. Normalment no ho aconsegueix ningú”... “Jo vaig decidir quedar-me al món d’allà per voluntat pròpia. Però contràriament al que volia, vaig tornar a aquest món” És inexplicable en la lògica de la ciutat de les muralles, però és així. El noi torna a estar aquí. Malgrat haver tornar a aquest món el protagonista està ple de dubtes.

Quina part hi havia de realitat i quina de ficció en els meus records? Què havia passat de debò i que era inventat?”

Voltava sense rumb pel laberint dels meus pensaments. Per què era aquí? Per què no era allà? ...

Per més voltes que hi donés, les meves idees i els meus raonaments topaven sempre amb una paret gruixuda que no ens permetia avançar

De vegades tinc la sensació que només soc una ombra. I, quan em passa això, m’angoixo perquè em sembla que visc com si fos només una reproducció de la meva forma fingint que soc jo

Hi havia moltes preguntes i cap resposta segura. Tot allò era una acumulació de fets incomprensibles

Encara ara em costa saber si vaig prendre la decisió correcta. No sé si m’hauria hagut de quedar a la ciutat o si hauria hagut de tornar aquí. Al final, independentment de la decisió que vaig prendre, vaig tornar aquí com repel·lit...”

Un dels personatges llegeix “El amor en los tiempos de cólera” de Gabriel Garcia Márquez. Fa mols anys que em vaig entusiasmar per les novel·les de Garcia Márquez. El seu realisme màgic em tenia captivat. Fins que no l’he vist referenciat en aquest llibre de Murakami no he fet el paral·lelisme entre els dos. Les obres de Murakami també estan impregnades d’una mena de realisme màgic i segurament per això m’agrada tant.

Què era real i què era irreal? En aquest món existien realment coses com les muralles que separessin la realitat de la irrealitat?

Creia que sí, que les muralles potser existien. No, sens dubte, existien.

Però eren unes muralles d’allò més incertes. Com un ésser viu

Finalment sembla que arriba a una conclusió, “la realitat potser no era una de sola. La realitat era allò que un mateix havia d’escollir entre diverses opcions

Com més hi pensava, menys m’entenia a mi mateix

Es va fer la foscor. Una foscor d’allò més profunda i infinitament suau

 

 

HARUKI MURAKAMI

La ciutat i les seves muralles incertes

Empúries; 2024; 572 pàgines

Traducció d’Albert Nolla