Invisible

 “Li vaig donar la ma per primer cop la primavera del 1967. Jo estudiava segon a Columbia”

Estava en una festa. “Mirava la gent, desenes i desenes de cossos joves atapeïts en els confins d’aquell espai, sentint el brogit de paraules i rialles barrejades, demanant-me què coi hi feia, allà, i pensant que potser ja era hora de marxar.” Recordo perfectament aquesta sensació que tantes vegades havia experimentat en la meva adolescència i joventut. Aviat vaig aprendre a evitar aquests llocs que no m’interessaven.

Així és com Adam Walker, 22 anys i aspirant a poeta i escriptor, va conèixer a Rudolf Born de 35 anys i la seva parella, Margo de 30. Tot això que llegim ho escriu passats els 40 anys.

“Tot i estar recelós, estava fascinat pel seu personatge curiós i il·legible”. Malgrat tenir molts dubtes, es deixa portar per aquesta fascinació i accepta la proposta que li fa R. Born.

“¿I per quins set ous vols fer això per mi? Si vols que et sigui sincer, no ho sé. Però veig una cosa en tu, Walker, alguna cosa que m’agrada, i per algun motiu inexplicable tinc ganes d’apostar per tu. Estic segur que te’n sortiràs. Demostra’m que tinc raó”

Aquella mateixa nit passa un fet truculent que posa a prova els valors i les conviccions més íntimes d’Adam Walker.

La segona part canvia el narrador i també d’any. Ens situem al 2007. Han passat 40 anys.

Ràpida i resumidament sabem el que ha estat la vida d’Adam Walker fins el 2007. Com escriu ell mateix en una carta: “No hi ha res millor que una malaltia fatal per afinar els pensaments, per fer venir ganes de passar comptes, de fer un recompte final” Aleshores “... t’asseus preguntant-te si no tens un problema seriós. Decideixes que no has estat mai tan sol, que ets la persona més sola al món. Penses que potser vas directe cap al desastre”

Coneixem la infantesa de Adam Walker, la seva relació amb els pares, però sobretot amb la seva germana Gwyn. “El sexe és sexe, i tot el sexe està bé, mentre les dues persones ho vulguin. Als cossos els agrada que els toquin i els facin petons, i si tanques els ulls, tant és qui et toqui o qui et faci petons”

Ara bé, el títol del llibre, “invisible”, fa referència a l’existència invisible del germà mort de l’Adam Walker, l’Andy que va morir amb vuit anys ofegat al llac. La mort del seu germà ha marcat tota la vida de l’Adam. Encara que també no només aquesta mort és invisible. També “una Amèrica invisible s’estenia silenciosa en la foscor que tenia a sota”

Estem davant de la típica història de Paul Auster, una història dins d’una altra història, amb girs de guió totalment inesperats i amb una sèrie de personatges ben peculiars, molts d’ells escriptors o aspirants a escriptor.

Davant els problemes, el protagonista es refugia en el silenci i la solitud “no veu ningú, no parla amb ningú, i a poc a poc es comença a sentir una mica més fort en la seva solitud, com si els rigors que s’ha imposat l’haguessin ennoblit una mica, l’haguessin reconciliat amb la persona que una vegada s’havia imaginat ser”

Pla de Busa, novembre 2020

Torna un dels temes recurrents en la narrativa austeriana: la barreja, i fins i tot, la confusió entre realitat i ficció en les novel·les. ¿El que ens narra és realitat o ficció?. “A vegades confonc les meves idees sobre el món amb el món real”

El fet truculent que he esmentat estarà sempre present en la seva vida tal com diu: “Aquell soroll sempre m’acompanyarà. Pel que em queda de vida, sigui on sigui, faci el que faci, sempre m’acompanyarà”

PAUL AUSTER

Invisible

Edicions 62, 2009; 255 pàgines

Traducció d’Albert Nolla