Els humans som éssers complexos

Segueixo amb les meves lectures de Paul Auster. Fins ara tot el que he llegit d’ell m’ha agradat i aquesta novel·la no serà una excepció.

Dedica el llibre a un altra escriptor nord-americà Don DeLlillo, tot un desconegut per mi. Ja l’he afegit a la llarga llista de lectures pendents.

“Fa sis dies, un home va esclatar fet miques, al marge d’una carretera del nord de Wisconsin. No hi va haver testimonis, però sembla que estava assegut a l’herba, al costat del seu cotxe aparcat, quan la bomba que estava construint va explotar accidentalment... Fins avui sembla que ningú té ni idea de qui era l’home mort”

El mort és Benjamin Sachs, un escriptor. Peter Aaron, un altre escriptor amic seu, ens explica en detall tot el que sap de la vida de B. Sachs fins el moment de la seva mort.

Ens parla de com es van conèixer i de la seva primera impressió: “des del primer moment, va irrompre com un vendaval a les meves masmorres més secretes, als meus racons més ocults, va anar obrint tot de portes tancades una rere l’altra”

Fa una descripció acurada de diferents detalls de la seva pròpia vida que pensa creu que tenen relació amb la vida de Sachs i amb el tràgic succés amb el que comença aquesta novel·la.

Dubta de si realment el coneix, i també de si es coneix: “no sabem mai res de ningú... Ja és prou difícil seguir-nos la pista a nosaltres mateixos. Quan es tracta dels altres, anem totalment perduts”. I també té dubtes sobre quina versió de la realitat és la que realment va passar: “M’havien presentat dues versions de la veritat dues realitats separades i inequívoques, i per molt que empenyés per un costat i estirés per l’altre no hi hauria manera de fer-les coincidir”

Després d’un accident, “el cos se li va curar, però després d’allò no va tornar a ser el mateix. És com si el Sachs, en els pocs segons que van passar fins que va impactar contra el terra, ho hagués perdut tot. La seva vida es va desfer a trossos en l’aire i, des d’aquell moment fins que va morir al cap de quatre anys, no els va tornar a reunir mai més”

Aquest canvi també el reconeix el propi Sachs: “vull acabar amb la vida que he viscut fins ara. Vull que canviï tot. Si no aconsegueixo fer-ho, tindré problemes greus”. De fet, “s’ho havia plantejat com un viatge, un llarg trajecte a l’interior fosc de la seva ànima, però ara que ja havia emprès el camí, no estava segur si avançava en la direcció correcta”

El fet que tots dos siguin escriptors fa que apareguin reflexions sobre el fet d’escriure i també sobre la lectura:

• “Sense ni tan sols saber-ho, entro a la vida de desconeguts, i mentre tenen el meu llibre a les mans, les meves paraules són l’única realitat que existeix per a ells .... Un llibre es un objecte misteriós, i un cop es posa a voltar pel món, pot passar qualsevol cosa. Pot provocar tota mena de mals i tu no hi pots fer res en absolut. Per bé o per mal, queda completament fora del teu control”
• “Hi ha un punt en què un llibre comença a apoderar-se de la teva vida, en que el món que has imaginat agafa més importància que el món real”

Passa un llarg temps en que l’autor del llibre no sap res del seu amic, però quan de sobte aquest apareix: “Ara que el Sachs havia tornat, jo estava disposat a acceptar les revelacions més insòlites i truculentes, a escoltar una història que jo no hauria pogut ni somiar” I així és.

Però  torna a marxar i ja mai més sabrà res d’ell: “Potser jo només era l’última d’una llarga sèrie de marxes silencioses, una altra persona que havia esborrat de la seva lluita”