Vindràs per canviar-ho tot

Ha acabat la primera fase del judici. En aquest primers dies hem pogut escoltar a tots els acusats i els febles arguments de la Fiscalia. Ara entrem en la segona fase, les declaracions dels innumerables testimonis. Poc m’interessa el que podran dir sobre uns fets que com jo molts vam poder viure en directe i que tenim molt clar que no es van cometre els delictes dels que són acusats els nostres polítics. Com a molt podrien ser acusats de desobediència o de conspiració. La fiscalia ens vol fer combregar amb tot de suposicions que no sap com demostrar i de les que fins ara no ha pogut presentar cap evidència clara, tret d’uns cotxes malmesos.

El que si és un fet és que el primer d’octubre vam votar malgrat tots els impediments que hi va posar l’Estat amb les seves forces de seguretat. I que després d’esperar el 27 d’octubre es va aprovar la declaració d’independència que s’ha quedat en stand-by a l’espera de millor moments.

Però com diu Roc Casagran en el seu darrer poemari, la independència i la república catalana, més tard o més d’hora acabaran venim.

VINDRÀS

Vindràs un dia de pluja per portar-nos el sol, o vindràs una nit de lluna plena per fer-nos veure els estels. Vindràs per quedar-te i per omplir-nos de vida, i tindràs unes mans que encara no sabem i uns ulls que ens miraran i ens faran ser. Vindràs per canviar-ho tot i per eixamplar el nosaltres, per agafar el relleu, perquè res no s’aturi i l’aventura creixi. Vindràs per conjugar verbs en futur constant. Vindràs com ve la màgia i els mots prendran sentit. Vindràs i uniràs versos, segellaràs esquerdes, tindràs somnis immensos, batecs d’anar molt lluny, camins entre boscatges, felicitat rotunda, carícies i abraçades... i algú que si tremoles sempre podràs trobar.

                Roc Casagran

Direm nosaltres, 2018

Vindràs es refereix al fill que en aquells moments esperava, però també pot utilitzar-se com a metàfora d’aquesta independència que fa tant de temps que esperem.

Hi ha moltes coses que no sabem. Tenim molts dubtes. Però estem segurs que així no podem continuar i que la relació amb Espanya ha de canviar com un mitjó. No vam arribar fins l’octubre del 2017 per després deixar-ho estar. Com afirma Salvador Cardús en el seu article d’avui del diari Ara: “Hi haurà una darrera espifiada, i hi haurà l’espera atenta de qui la sabrà aprofitar.”