Tomás Ibañez va ser professor meu a la UAB a finals dels 70. No va ser un professor qualsevol. Va estar un dels meus referents. Vaig assistir a les seves classes de Psicologia Social i al seminari d'Anàlisi dels fenòmens del poder, on vaig descobrir a Foucault. Un cop acabats els estudis de psicologia li vaig perdre la pista, però la vaig recuperar a la UOC estudiant el construccionisme social.
El títol d'aquest llibre ja és tota una declaració d'intencions: recull un grapat d'articles on reflexiona sobre la realitat, la veritat i la política.
La realitat
Existeix realment la realitat? "La observación y lo observado no son fenómenos independientes sino que están internamente conectados". La persona i la realitat estan determinats per les seves característiques i per les interaccions que mantenen entre si: "la única realidad que existe, la nuestra, es como es porque nosotros somos como somos, entonces queda en nuestras manos, y sólo en nuestras manos, la posibilidad de construirla de otra forma"..... "Las convenciones lingüísticas median siempre entre nosotros y la realidad" "No hay un mundo que sea independiente de la versión particular a partir de la cual lo construimos ¿Cómo es el mundo con independencia de tal o cual versión?" La realitat no és independent de les nostre pràctiques, ni de les nostres necessitats.
No tenim un accés directe a la realitat. Sempre hi accedim de forma mediatitzada a través del llenguatge, dels nostres sentits, de la nostra percepció i de les nostres relacions amb els altres i la societat. El llenguatge, els nostres sentits, les nostres percepcions i les nostres interrelacions socials ens ajuden a entendre la realitat però al mateix temps la conformen d'una manera determinada i no d'una altra. La pregunta sense resposta és: "¿Cómo es la realidad con independencia de nuestro conocimiento de la realidad?"
"No tiene sentido pensar que el conocimiento científico nos dice cómo es la realidad porque, obviamente, no hay forma de saber cómo es la realidad con independencia de su conocimiento y no hay forma, por lo tanto, de saber si el conocimiento científico acierta en su descripción de la realidad. El conocimiento científico tiene, desde luego, otras virtudes pero no la de reflejar la realidad tal y como es."
La veritat
La veritat no existeix, sobre tot, si entenem que la veritat és un reflex de la realitat, ja que el primer que és, si més no discutible, és si la realitat realment existeix.
Plantejar-se un discurs personal sobre la veritat és construir un discurs totalitzant, ja que no s'acceptarà de cap de les maneres un discurs diferent. Tots volem tenir la nostra veritat i imposar-la sobre les veritats dels demés, però cal anar amb molt de compte ja que és molt fàcil passar-se al cantó dels discurs totalitzant i excloent dels diferents a nosaltres.
Cal problematitzar i posar en qüestió, fins i tot, el que sembla més evident. No hi ha res de cert, ni de veritat. Cal plantejar-se com i perquè quelcom s'ha convertit en evident i indiscutible. El gran mestre "Foucault nos decía que nunca había que dar nada por definitivo, que no había que dar nada por sentado y que, cuando nos empezábamos a instalar cómodamente en la seguridad de que algo estaba por fin claro, en la seguridad de que algo era evidente, ese era precisamente, el momento en el que nuestra capacidad misma de pensar estaba corriendo el mayor peligro".
El poder
"Antes el poder se atenuaba, al igual que la propagación de una onda, a medida que crecía la distancia entre él y sus sujetos. Y es por eso, por lo que necesitaba multiplicar sus centros en el territorio, procurando estar tan cerca como fuese posible de los sujetos más alejados.
Hoy la distancia no existe. La intensidad del poder ya no se expresa bajo la forma de un gradiente modulado por la distancia.
El poder es homogéneo y de idéntica intensidad en todas las regiones que abarca. Su centro está en el dominio del tiempo, el espacio ya no le preocupa" Les elits i el poder econòmic actual és mòbil i nòmada. S'han acabat els temps de sedentarisme.
Lo econòmic es situa al centre de la vida. Si realment volem canviar el món cal desplaçar lo econòmic d'aquesta centralitat. Molts dels nostres problemes tan personals com socials radiquen en aquesta centralitat.
Els grans gurus de l'economia afirmen: "... eres totalment libre de satisfacer unos deseos de los cuales nosotros somos los dueños" En el moment en que no ens deixem dominar pels nostres desitjos, ens podem alliberar d'aquesta presó que suposa l'economia.
No podem estar plenament segurs de res. La inseguretat i la confusió marquen dolorosament les nostres vides. Aspirem a assolir seguretats impossibles, però ens cal estar amatents i no deixar-nos enganyar per falses seguretats. És més agradable viure en un món farcit de lleis indiscutibles, però això equival a viure rodejat de falsedats. Hem d'estar disposats a posar-ho tot en dubte i anar més enllà.
El títol d'aquest llibre ja és tota una declaració d'intencions: recull un grapat d'articles on reflexiona sobre la realitat, la veritat i la política.
La realitat
Existeix realment la realitat? "La observación y lo observado no son fenómenos independientes sino que están internamente conectados". La persona i la realitat estan determinats per les seves característiques i per les interaccions que mantenen entre si: "la única realidad que existe, la nuestra, es como es porque nosotros somos como somos, entonces queda en nuestras manos, y sólo en nuestras manos, la posibilidad de construirla de otra forma"..... "Las convenciones lingüísticas median siempre entre nosotros y la realidad" "No hay un mundo que sea independiente de la versión particular a partir de la cual lo construimos ¿Cómo es el mundo con independencia de tal o cual versión?" La realitat no és independent de les nostre pràctiques, ni de les nostres necessitats.
No tenim un accés directe a la realitat. Sempre hi accedim de forma mediatitzada a través del llenguatge, dels nostres sentits, de la nostra percepció i de les nostres relacions amb els altres i la societat. El llenguatge, els nostres sentits, les nostres percepcions i les nostres interrelacions socials ens ajuden a entendre la realitat però al mateix temps la conformen d'una manera determinada i no d'una altra. La pregunta sense resposta és: "¿Cómo es la realidad con independencia de nuestro conocimiento de la realidad?"
"No tiene sentido pensar que el conocimiento científico nos dice cómo es la realidad porque, obviamente, no hay forma de saber cómo es la realidad con independencia de su conocimiento y no hay forma, por lo tanto, de saber si el conocimiento científico acierta en su descripción de la realidad. El conocimiento científico tiene, desde luego, otras virtudes pero no la de reflejar la realidad tal y como es."
La veritat
La veritat no existeix, sobre tot, si entenem que la veritat és un reflex de la realitat, ja que el primer que és, si més no discutible, és si la realitat realment existeix.
Plantejar-se un discurs personal sobre la veritat és construir un discurs totalitzant, ja que no s'acceptarà de cap de les maneres un discurs diferent. Tots volem tenir la nostra veritat i imposar-la sobre les veritats dels demés, però cal anar amb molt de compte ja que és molt fàcil passar-se al cantó dels discurs totalitzant i excloent dels diferents a nosaltres.
Cal problematitzar i posar en qüestió, fins i tot, el que sembla més evident. No hi ha res de cert, ni de veritat. Cal plantejar-se com i perquè quelcom s'ha convertit en evident i indiscutible. El gran mestre "Foucault nos decía que nunca había que dar nada por definitivo, que no había que dar nada por sentado y que, cuando nos empezábamos a instalar cómodamente en la seguridad de que algo estaba por fin claro, en la seguridad de que algo era evidente, ese era precisamente, el momento en el que nuestra capacidad misma de pensar estaba corriendo el mayor peligro".
El poder
"Antes el poder se atenuaba, al igual que la propagación de una onda, a medida que crecía la distancia entre él y sus sujetos. Y es por eso, por lo que necesitaba multiplicar sus centros en el territorio, procurando estar tan cerca como fuese posible de los sujetos más alejados.
Hoy la distancia no existe. La intensidad del poder ya no se expresa bajo la forma de un gradiente modulado por la distancia.
El poder es homogéneo y de idéntica intensidad en todas las regiones que abarca. Su centro está en el dominio del tiempo, el espacio ya no le preocupa" Les elits i el poder econòmic actual és mòbil i nòmada. S'han acabat els temps de sedentarisme.
Lo econòmic es situa al centre de la vida. Si realment volem canviar el món cal desplaçar lo econòmic d'aquesta centralitat. Molts dels nostres problemes tan personals com socials radiquen en aquesta centralitat.
Els grans gurus de l'economia afirmen: "... eres totalment libre de satisfacer unos deseos de los cuales nosotros somos los dueños" En el moment en que no ens deixem dominar pels nostres desitjos, ens podem alliberar d'aquesta presó que suposa l'economia.
No podem estar plenament segurs de res. La inseguretat i la confusió marquen dolorosament les nostres vides. Aspirem a assolir seguretats impossibles, però ens cal estar amatents i no deixar-nos enganyar per falses seguretats. És més agradable viure en un món farcit de lleis indiscutibles, però això equival a viure rodejat de falsedats. Hem d'estar disposats a posar-ho tot en dubte i anar més enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada