L'inici en
silenci amb la pantalla totalment negra on es van desgranant a poc a poc els
crèdits inicials és una premonició del temps lent de la narració de
la pel·lícula que et va embolcallant.
Feia temps
que no veia una pel·lícula amb aquesta força. És d'aquelles que reconcilia
amb el cinema. Una llàstima que no la facin a Sabadell. De fet cada cop és
més difícil veure bon cinema a la ciutat.
Imatges en
blanc i negre i fotografia espectacular que en molts moments recorda alguns
quadres, en especial l'Angelus
de Millet. La relaxació i tranquil·litat que destil·len les imatges es
contraposen a la violència dels fets.
Un poble amb
un atmosfera violenta que ofega als seus vilatans. El baró, l'administrador,
el pastor protestant i el metge ofeguen al poble. Tota una
sèrie d'esdeveniments violents sense explicació es van succeint de
forma inquietant. La veu en off del mestre ens ho va narrant. Aquest
és l'únic que es manté al marge i de fet és ell qui descobreix qui són els
responsables dels diferents actes violents: els adolescents que ell té a
classe a diari. Uns adolescents que reben una estricte educació per part de
les seves famílies. ¿És aquesta educació la que genera la violència o els
adolescents ja són de per si mateixos perversos?
En alguns
moments m'ha recordat la violència d'American Crime. Un
altre lloc i un altre època, però potser el mateix rerefons.
Aquesta és la
primera pel·lícula que he vist de Michael Haneke,
però ja tinc a punt els vídeos de dos més que veure ben aviat: Funny Games i
Caché.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada