dissabte, 1 d’abril del 2006

Paisatge amb figura

Paisatge amb figura

Mira com la tendresa també s’instal·la
dins aquest vast domini que tant t’afeixuga.
¿No creus que aquesta quietud és el que més
t’apropa a aquella pau que sempre dius que deleges?
S’ha fet fosc i s’encenen a poc a poc les llums.
Cada mot que escrius és una prova irrefutable
d’aquella afirmació constant de tu mateix
que tanta falta et fa per no sentir-te
ni massa sol, ni massa desolat.
No ignores tanmateix que un mot esborra l’altre
i que pot molt ben ser que en acabar el poema
et sentis enxampat a la subtil teranyina
que tu mateix hauràs anat teixint.
La vida té aquest risc i d’altres que coneixes
força bé, però val la pena viure-la
bevent-ne a cada instant tot el licor.
Només així podràs apreuar la tendresa
que, com un solatge inesperat, és al fons
del got ple a vessar que ara et toca de beure,
i reconciliar-te, lúcid i escèptic alhora,
amb el teu propi fat i amb el dels altres.


Miquel Martí i Pol