A voltes amb l'anarquisme

 

L’anarquisme sempre m’ha resultat atractiu. Considero que els seus postulats són difícils de portar a la pràctica en la societat en la que vivim, però no per això els deixo de trobar lloables i interessants.

Emma Goldman (1869-1940) una dona molt influent en el moviment anarquista defineix l’anarquisme com “la filosofia d’un nou ordre social basat en la llibertat sense restriccions de les lleis fetes pels homes; la teoria que totes les formes de govern es basen en la violència i són, per tant, equivocades i perjudicials, a més d’innecessàries” . Establir un nou ordre social més just és l’aspiració de moltes teories polítiques i socials, però són ben poques les que ho posen en pràctica. Tots els governs, fins i tot, els més democràtics i progressistes es basen en la violència per imposar els seus criteris i per no deixar que la gent protesti.

Cartell a Perpignan març 2024

Ens trobem en una societat en la que hi ha massa lleis. Segurament moltes no caldrien. Amb els pas dels anys hem acumulat una llei sobre un altre i l’únic que hem aconseguit és complicar-nos la vida.

Goldman afirma, gairebé crida “soc anarquista perquè no vull manar, i tampoc vull que em manin!” Totalment d’acord, però en una societat complexa com la nostra és possible no manar i que no et mani ningú?

A l’anarquisme se li fan moltes objeccions entre d’altres es diu “que l’anarquisme és impracticable, tot i que és una idea bonica”. Realment crec que més aviat hi ha molta por davant de les idees anarquistes i per aquesta raó s’acostumen a minusvalorar. També s’afirma que “l’anarquisme és sinònim de violència i destrucció”. Malgrat que al llarg de la història hi ha hagut grups anarquistes violents, l’anarquisme de per sí no és violent ni destructiu.

De fet, “l’anarquisme insta les persones perquè pensin”, proposa posar-ho tot en qüestió i cercar vies organitzatives diferents. I que la gent pensi no agrada massa. Es prefereix persones submises que no posin res en qüestió.

“L’anarquisme és el gran alliberador de l’ésser humà dels fantasmes que l’han mantingut captiu”: la religió, Déu, la propietat, l’Estat, el govern. És allò de NI DÉU, NI ESTAT, NI PATRÓ. Han passat els anys, però aquest lema encara és ben vigent.

L’Estat és una gran estafa. Sota l’excusa de vetllar per la nostra seguretat i els nostres drets ens aniquila la nostra llibertat individual. Ens protegeix a canvi de submissió. L’objectiu de l’Estat “és l’absoluta subordinació de l’individu”

“En destruir el govern i les lleis, l’anarquisme proposa recuperar el respecte per un mateix i la independència de l’individu de totes les restriccions i invasions de l’autoritat. Només en llibertat l’ésser humà pot créixer fins a l’alçada que li pertoca. Només en llibertat aprendrà a pensar i a moure’s, i a donar el millor d’ell mateix. Només en llibertat s’adonarà de la veritable força dels vincles socials que uneixen les persones, i que són la base fonamental d’una vida social normal”

Molt fàcil de dir, però com fer-ho, per evitar les males tendències, les maldats i egoismes dels humans?

Les eleccions tampoc són una solució ja que “una vegada i una altra, les persones han estat prou ximples de confiar, creure i donar suport als aspirants polítics amb l’últim penic que els quedava, per acabar sent traïts i enganyats”. La volubilitat de la multitud és un problema; es deixen entabanar per qualsevol encantador de serps.

Malgrat que la democràcia és millor que altres sistemes organitzatius no acaba de ser la solució final. De fet, segur que hi maneres de fer evolucionar la democràcia però no hi ha cap interès en fer-ho. Ens conformem amb el que tenim que és molt perfeccionable, però alhora molt còmode. Els canvis no ens agraden.

Segons G. B. Shaw “quan votes l’únic que fas és canviar els noms dels ministres”, i la misèria i la pobresa persisteixen; aquests no voten i no interessen a ningú.

“L’anarquisme representa un rebuig contundent de qualsevol forma d’autoritat imposada i a favor de la llibertat individual que ha d’acabar sent col·lectiva”

EMMA GOLDMAN

Anarquisme. El nou ordre de la llibertat

Eumo editorial; 2023; 150 pàgines

Traducció de Núria Busquet