“Havia estat molt de temps malalt. Quan va arribar el dia de sortir de l’hospital amb prou feines sabia com caminar i gairebé no em recordava de qui era. Faci un esforç, em va dir el metge, i d’aquí a tres o quatre mesos ja s’haurà recuperat del tot. No el vaig creure, però de totes maneres vaig seguir el seu consell. M’havien donat per mort, i ara que havia frustrat les seves prediccions i misteriosament no m’havia mort, ¿què podia fer sinó viure com se m’estigués esperant una vida futura?”
Així comença aquest llibre de Paul Auster. El narrador és Sidney Orr, un escriptor. Passats els dies i quan ja es troba més recuperat compra tot el necessari per continuar escrivint. Entre els objectes que compra hi ha un quadern blau on comença a escriure.
“Les paraules van venir de pressa, fàcilment sense exigir gaire esforç. Era sorprenent, però només de moure la mà d’esquerra a dreta semblava que la paraula següent ja era allà, esperant sortir de la ploma”
EL protagonista de la narració que escriu és en Nick Bowen, un editor. “Fa un temps que està confós... La feina l’ha començat a avorrir”. A l’editorial ha arribat un manuscrit, “la nit de l’oracle”. Un fet inesperat suposa un canvi radical en la vida del Nick: “si ha aconseguit sortir-ne viu només pot voler dir que li ha estat donada una altra vida, que la vida que ha fet fins ara s’ha acabat, que cada moment del seu passat ja pertany a algú altre”... “S’ha de viure el present... El passat és el passat... i no tornarà”
Passem de la vida del protagonista Sidney Orr, al que aquest escriu a la llibreta blava, la vida de Nick Bowen després de deixar-ho tot i anar-se’n a Kansas City sense diners. El busquen, però no el troben. Sembla ben bé que se l’ha tragat la terra. En Sid es troba en un atzucac, i no sap massa com continuar la narració. Es troba en un punt mort.
Mallorca, maig 2017
Té la impressió d’estar atrapat per la lliberta blava: “Ja ho se´. Tot són imaginacions meves. No dic que no, però des que em vaig comprar aquesta llibreta tot s’ha desmarxat. Ja no sé si soc jo que fa servir la llibreta o si és la llibreta que em fa servir a mi. ¿Té cap sentit això?”
Sid se sent “... molt vulnerable com si l’aire fos una amenaça, com si un cop de vent inesperat em pogués travessar i deixar-me el cos fet miques a terra”. A partir de mig llibre la narració es centra en la vida de Sid i Grace, la seva dona, i els altres fils argumentals que s’entrecreuen al principi es fan fonedissos.
Narració plena de sorpreses i amb tot de girs de guió inesperats, però amb una bona lògica interna. Un nou llibre de Paul Auster com ja ens té acostumats amb escriptors com a protagonistes. No és la primera vegada que els escriptors i els seus neguits apareixen en els seus relats.
“Va descobrir que les paraules podien matar. Que les paraules podien canviar la realitat, i que per tant eren massa perilloses perquè fossin confiades a un home que les estimava per sobre de tot”
“Els pensaments són reals. Les paraules són reals. Tot el que és humà és real, i a vegades sabem coses abans que passin, encara que no en siguem conscients. Vivim en el present, però el futur és dins nostre en tot moment. Potser escriure és només això. No pas deixar constància de fets del passat, sinó provocar que les coses passin en el futur”
“A vegades sabem coses abans que passin encara que no sapiguem que ho sabem... No me n’adonava, però tots els pensaments que em passaven pel cap m’empenyien cap aquella direcció... El futur ja era dins meu, i m’estava preparant per als desastres que estaven a punt de succeir”
PAUL AUSTER
La nit de l’oracle
Edicions 62; 2006 (ed. Original, 2003); 251 pàgines
Traducció d’Albert Nolla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada