Síria, un conflicte que segueix

 

Ja fa més de cinc anys que vaig llegir un llibre del mateix autor sobre Síria, on explicava força detalladament la guerra de Síria fins aquell moment. Ara ha publicat un nou llibre per ampliar l’explicació fins el 2022.

Ja fa temps que el conflicte de Síria ha desaparegut del focus mediàtic, però no s’ha acabat ni molt menys. Acostuma a passar. El seguiment de les notícies per part dels mitjans va una mica a modes. Quan un tema consideren que és d’actualitat el trobem fins a la sopa, i uns mesos després desapareix com si ja no existeixi.

Passen els anys i Bashar Al-Asad segueix manant en el país amb mà de ferro amb la tolerància de tota la comunitat internacional que fa grans escarafalls i poca cosa més. De fet no saben massa què fer ja que no tenen cap alternativa possible pel govern de Síria. ¿Com es pot tolerar un règim que segons l’Informe d’Amnistia Internacional publicat al agost de 2016 “desde el inicio del levantamiento habían muerto, al menos, 300 personas cada mes bajo tortura en las cárceles sirias”?

“Mientras Siria se deslizaba hacia el abismo, los países occidentales mantuvieron un doble discurso. Por una parte, anunciaron su apoyo a la oposición, pero por otra insistieron en la necesidad de alcanzar una solución negociada” Però en cap moment fan un pas seriós en cap sentit. La política és sempre molt hipòcrita.

El conflicte sirià és una revolta amb molts grups que no aconsegueixen organitzar-se i amb moltes divisions internes. En cap moment hi ha acord entre tots els grups de l’oposició. Em recorda, en certa manera, el que ha passat aquí a Catalunya.

“El principal punto débil de la revolución siria ha sido desde el comienzo que carece de una dirección política revolucionaria. La revolución apareció espontáneamente siendo portadora de consignas muy generales, consignas nobles, pero sin tener un programa claro y en un entorno local, regional e internacional hostil. Ha buscado una dirección, pero en vano…”

“La multiplicidad de actores implicados en la guerra y la diversidad de intereses que defendían agravaron la situación… De una movilización popular en demanda de libertades se pasó a una guerra…” I poc van ajudar totes les intervencions estrangeres que només van servir per embolicar més la troca. L’odi religiós a mort ancestral entre xiïtes i sunnites tampoc ha ajudat gens.

I de fet, s’atia el conflicte regional: Aràbia Saudita, Turquia i Qatar recolzen els rebels i Iran i Hezbolah (xiïtes) el règim d’Al-Asad. Però, “presentar esta confrontación como una lucha entre sunníes y chiíes no deja de ser una simplificación… Las actuales divisiones sectarias entre Arabia Saudí e Irán parecen estar mucho más relacionadas con el enfrentamiento geopolítico y el antagonismo ideológico en su búsqueda por el predominio en Oriente Próximo que con la religión. No debe pasarse por alto que, además del factor religioso, también existe una rivalidad étnica e ideológica entre ambos actores”

Amb el temps guanya terreny el jihadisme radical que sap treure profit de l’embolic. L’Estat Islàmic té un pensament religiós fonamentalista i radical com queda ben palès amb afirmacions esgarrifoses com les següents:

-          “El secularismo y la democracia contradicen el concepto de soberanía divina”

-          “El islam únicamente se rige por el Corán. Gobernar con cualquier ley hecha por el hombre es someter al islam a su yugo. Todo el que acepta abandonar la palabra de Dios y gobernar por la palabra de cualquier otro o da prioridad a la palabra de cualquier ser humano sobre el Corán, no tiene lugar en la religión del islam”

-          “Nuestra religión fue fundada por la espada y la espada es el único medio para desmantelar obstáculos y decapitar a los apóstatas”

El califat yihadista és derrotat per la intervenció aèria occidental, sobre tot, d’Estats Units i per les ofensives militars kurdes entre el 2017 i el 2019.

Els atacs aeris produeixen la mort de molts civils innocents: “Estos denominados daños colaterales han sido también frecuentes en Afganistán, Irak o Yemen, lo que ha acentuado el sentimiento antiamericano de las poblaciones civiles”

“En todo caso, no deberíamos dar por derrotado de manera definitiva al EIIL, ya que la experiencia nos demuestra que la guerra, la destrucción y la pobreza crean un terreno abonado para la aparición de grupos radicales que instrumentalizan la religión para implantarse sobre el terreno. Cada vez que en el pasado se ha cortado uno de los tentáculos del terrorismo yihadista ha surgido en su lugar una nueva fuerza más violenta y destructiva. Es lo que ocurrió cuando al-Qaeda en Mesopotamia dejó paso al Estado Islámico en Irak”

¿I Rússia? ¿Quin paper juga en aquest conflicte?

“La intervención militar rusa en Siria ha conseguido apuntalar en el poder a su máximo aliado regional Bashar al-Asad, cuyo ejército ha recuperado el control directo de tres cuartas partes del territorio. Además, ha consagrado a Rusia como un actor clave para alcanzar un acuerdo definitivo que ponga fin a la guerra. Con este movimiento, Rusia ha vuelto a Oriente Próximo por la puerta grande y, lo más importante, ha conseguido poner los cimientos de un nuevo orden multipolar en el que Rusia vuelva a jugar un papel protagonista junto a Estados Unidos y China”. Probablement Rússia i, en especial Putin, també cerca protagonisme amb la guerra de Ucraïna. Des de fa uns mesos tothom parla de nou de Rússia. Torna a ser un actor internacional important. Torna a marcar l’agenda.

Rússia té por de tota mobilització que reclami democràcia i està interessada en l’estabilitat. Té tres objectius en la regió d’Orient:

-          Econòmics, per compensar la pressió de les sancions internacionals i el seu aïllament.

-          Polítics, per guanyar recolzament

-          Seguretat, per reduir possibles amenaces.

Síria és un bon mercat per vendre armes. Bashar al-Asad és el seu aliat fidel, amb qui signa molts convenis econòmics, per salvaguardar els seus interessos energètics, tant de petroli com gas, així com el manteniment i ampliació de la base naval de Tartus, al mediterrani.

En definitiva, Síria és un conflicte de més d’una dècada i que malgrat haver desaparegut de les notícies diàries no podem considerar que estigui acabat del tot i que presenta unes xifres esgarrifoses. Cal considerar que Síria és un país de 23 milions d’habitants:

-          606.000 morts

-          102.287 desapareguts

-          6,6 milions de refugiats fora del país

-          6,7 milions de desplaçats dins del país,

-          O sigui, 13,3 milions de desplaçats, més de la meitat de la població

-          5.585.000 refugiats a països de l’entorn. D’ells 3.735.000 a Turquia, 845.000 al Líban i 672.000 a Jordània.

-          Més d’un milió de refugiats a Europa.

A part de la destrucció d’habitatges i infraestructures hi ha els costos emocionals i els traumes  que han viscut en tota aquesta dècada. De ben segur, que la seva vida no és igual que abans.

“Después de una década de guerra, Siria se encuentra en una situación económica catastrófica, lo que dificultará los esfuerzos para reconstruir el país y facilitar el retorno de millones de desplazados y refugiados a sus hogares”

“Según un informe del Banco Mundial publicado en 2019, al menos un tercio de las viviendas e infraestructuras han resultado parcial o totalmente dañadas durante el conflicto, sobre todo, en las zonas rebeldes donde los sistemas de agua, sanidad, educación y electricidad han sido completamente destruidos. La factura de la reconstrucción se elevará a entre 250.000 y 400.000 millones de dólares”

A hores d’ara quan veig als telenotícies les destrosses en els habitatges i infraestructures d’Ucraïna penso en el cost que suposa aquesta guerra estúpida. Està molt clar que l’espècie humana no aprèn mai.

Corbera d'Ebre, abril 2013

 

IGNACIO ÁLVAREZ-OSSORIO

Siria. La década negra (2011-2021)

Ed. La Catarata 2022; 221 pàgines