“Vet aquí aquest home en Tom Guthire, a Holt, a la finestra de la cuina de casa seva fumant, mirant el terreny de darrere per on començava a sortir el sol” En Guthire té dos fills, Ike i Bobby de 9 i 10 anys. És professor d’Història d’Amèrica a l’institut de Holt.
Victoria Roubideaux, una alumna de l’institut està embarassada i la seva mare la fa fora de casa. Es refugia a casa d’una professora (Maggie Jones) que viu amb el pare. Després d’un incident amb el pare, Victoria acaba vivint a casa dels McPheron, Raymond i Harold, dos germans.
La mare de Ike y Bobby marxa de casa i acaba deixant Holt. Va a viure a Denver amb la seva germana.
Una reunió disciplinària a l’institut, per un incident greu d’un alumne, en Russell Beckman, amb el Tom Guthrie. Hi assisteixen, el director, el professor, l’alumne i els dos pares. Aquests no estan conformes en la descripció dels fets i menys encara en la mesura disciplinària que decideix el centre educatiu. Les reaccions d’alumne i pares són il·lustratives del que passa moltes vegades als centres educatius amb aquests alumnes conflictius quan els pares no accepten les explicacions del centre.
La narració va passant d’un personatge a l’altre i així sabem com avencen les seves històries entrellaçades: Guthrie, Victoria Roubideaux, Ike and Bobby, els McPheron, uns personatges increïblement deliciosos.
La relació entre la Victòria i els germans McPheron després d’uns inicis que no són fàcils comencen a anar per bon camí. “Entre tots tres van parlar exhaustivament d’aquestes qüestions, fins ben entrada la nit. Enraonaven. Conversaven. També van entrar en altres temes. Els dos vells i la noia de disset anys asseguts a la taula del menjador d’una casa enmig del camps havent sopat, amb la taula desparada...”
Un dia es presenta de sobte el pare de la criatura. Ve a veure-la a l’aparcament de l’institut... “havien passat sis mesos des de que ell havia marxat i a ella li havien passat coses, però què havia canviat per a ell? El veia igual... i encara el trobava atractiu. Però ja no volia sentir res per a ell. Es pensava que ja els havia superat, aquells sentiments. Si més no, s’ho creia. Ell se n’havia anat sense dir-li res... Ara, tot d’un plegat, ell tornava a ser aquí. No sabia què sentir”
Malgrat tot el que havia passat, sense gairebé dir-se res marxa amb ell. Victoria viu amb Dwayne a Denver. Passen els dies i no està bé allà... “se sentia tan fora de lloc i sola”...“No era feliç amb ell. No era el que havia esperat o imaginat, quan hi somiava. Semblava que havien anat a parar directament als problemes dels matrimonis que fa anys que viuen junts, sense haver pogut tastar la lluna de mel ni la diversió dels anys joves”
Dona la impressió que no passa mai res a Holt. L’autor fa una descripció precisa i minuciosa del que envolta a tots els personatges sense utilitzar grans recursos literaris. Però petits detalls, petits successos al llarg de la narració posen en alerta al lector i fan pensar que en qualsevol moment pot esclatar la tensió i el conflicte i produir-se el fet clau de l’acció. Avancen els fets i no passa res, però la forma de narrar-ho converteix en interessant la vida anodina de la gent anònima que viu a Holt. És una novel·la coral; no hi ha un protagonista per sobre de la resta. Potser el protagonista és Holt la comunitat rural on viuen.
Vista de La Plana de Vic des de Sant Bartomeu del Grau, 2014
Cançó de la plana és el primer llibre d’una trilogia. Ara que ja he començat, seguiré amb la lectura dels dos volums restants.
KENT HARUF
Cançó de la plana
Edicions del Periscopi; 2017 (ed. Original 1999); 380 pàgines
Traductora Marta Pera Cucurell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada