La memòria dels pringats

 Aquesta setmana TV3 va dedicar un Sense Ficció a la memòria de la generació que als anys 80 es vaenganxar a l’heroïna, una generació farcida de morts ja sigui per la sobredosi, ja sigui per la sida. Els que van parlar van ser els supervivents, i alguns familiars, la major part de famílies benestants.

“Formentera Lady” el vaig llegir ja fa un temps. És una mena de continuació de “Cavalls Salvatges” i com aquella comença amb una mort i un enterrament: “Pel que fa al difunt, encara que hi sigui en cos present, l’essència d’un funeral és per força l’absència.”

Eren joves i portaven una vida on l’únic important era passar-ho bé: drogues, sexe i música, moltes drogues, molt sexe i molta música. Potser aquest és l’únic objectiu de la joventut.

“Algú pensarà, segur, que ho fèiem tot tan malament com sabíem. Jo ara li donaria bona part de la raó (de fet, em temo que a vegades estrebàvem la corda expressament  per veure fins on resistia) però cal recordar que només teníem vint anys ... i no en sabíem més”

Jordi Cussà els defineix com la sub-generació dels pringats “Havíem nascut entre 1955 i 1965, per posar-hi dates emblemàtiques, i volíem ser hippies a finals dels 70, quan al món modern els hippies ja s’havien esberlat l’esperit contra el mur de les addicions dures i els punks començaven a destralejar el futur”

Segons ell hi ha tres variables que li semblen comunes a tots els que s’endinsen dins del món de les drogues, “la recerca de la felicitat, la recerca de la pròpia identitat i la recerca d’una veritat particular”

Ens presenta Eivissa i Formentera com un paradís, un lloc idíl·lic, mític on viure d’una manera diferent, on tot estava permès.

Eivissa, primavera de 1975

“Una de les qüestions més difícils d’escatir respecte als addictes, sigui a l’heroïna, l’aiguardent o les màquines escurabutxaques, és quantes vegades se’ls ha de donar una segona oportunitat a algú, falta que la vulgui... Quan ets un drogodependent per més fronteres i països que travessis només pots viure al món de l’addicció”. És molt difícil sortir d’una addicció i no tothom ho fa de la mateixa manera. “Cadascú té un ritme i un procés particulars, uns estímuls i uns obstacles intransferibles” Els heroïnòmans fan molts intents de deixar-la enrere però no resulta fàcil. És com recomençar de nou, però no resulta fàcil, les temptacions són grans i és molt fàcil tornar-hi a recaure. El passat dels ionquis que s’han rehabilitat i ja fan el que podem dir una vida normal pot ressorgir en el moment més inesperat i més inoportú. En realitat serà un toxicòman tota la seva vida.

“L’heroïna és un embornal existencial gegantesc que s’empassa a tots els ingredients que conglomeren un ésser humà: sentiments, emocions, projectes, il·lusions, idees, vocacions artístiques o professionals, i relacions de tota classe. Bona part de les portes de la percepció que la “generació de les flors” havia entreobert, bona part de les conquestes socials que havia aconseguit, havien acabat esqueixades, avortades o prostituïdes a mesura que l’embornal del cavall xuclava i engolia i es multiplicava” L’heroïna i també altres addiccions són destructives de l’ésser humà.

“No goso parlar en plural general, però l’addicció a les drogues dures, especialment heroïna, cocaïna i alcohol en molts casos consta de tres fases. La primera, que pot ser curta o molt llarga, és el festeig, durant el qual l’individu (o futura víctima) descobreix una vida nova, una manera diferent d’entendre i gaudir del món, gràcies i a través de la droga. La segona, que pot ser llarga o molt curta, és la lluna de mel, en què l’individu i la droga es compenetren en una sola carn i una sola ànima, i es prometen fidelitat eterna. La tercera, que sol ser molt llarga i molt dura és quan l’individu reconeix que la dependència l’ha convertit en una víctima de la pròpia llibertat, i en nom d’una llibertat renovada decideix trencar l’enllaç i abandonar la droga. Alguns privilegiats, molt pocs, ho superen a la primera, però la immensa majoria descobreixen de cop i volta el significat metafòric del Mur”, ... “un Mur que en realitat és un laberint de Murs”

I després de l’heroïna, arribarà la sida, un altre element molt destructor. L’Eugènia esperant la mort segura que sap que té a prop “es va receptar una pausa per contemplar el cel, el sol, els dos núvols perlats que suraven a migjorn, amb la intensitat de saber que aquest espectacle se li acabava”

I una conclusió que no sé si és realment veritat amb la que acaba el llibre: “En realitat, naixem abans de néixer i morim força després d’haver mort”

JORDI CUSSÀ BALAGUER

Formetera Lady

LaBreu; 2015; 397 pàgines

De fet, un cop vist el Sense Ficció de TV3 en què recordava una època que ja donava per tancada, vaig pensar que el tema de les addiccions i en concret l’addicció a l’heroïna i altres drogues dures segueix. Res s’ha acabat. Potser no podem parlar de la generació dels pringats, però malauradament de pringats en continuen existint i poc i res s’està fent per evitar-ho.