La confusió és l'enemic del coneixement

 

Pamplona, agost 2016

De nou uns fragments d’aquest llibre de Tony Judt i Thimothy Snyder que m’han fet reflexionar sobre el moment que estem vivim. Ambdós son historiadors reconeguts. Aquest llibre és la transcripció d’unes converses abans de la mort de Tony Judt per ELA quan aquest ja estava malalt.

“Falsejar el passat és la forma més antiga de control del coneixement: si tens poder sobre la interpretació del que va passar abans (o simplement pots mentir sobre allò), tens el present i el futur a la teva disposició. Per tant, és simple prudència democràtica garantir que els ciutadans estiguin històricament informats” (329)

Segurament sempre ha estat així, però en l’actualitat és molt evident que els governants i els aspirants a governar-nos intenten manipular la informació de totes les maneres possibles per tal de dominar-nos amb el seu discurs i crear-nos confusió. Disposar de tot l’allau d’informació que ens arriba a través dels mitjans d’informació i de les xarxes socials no ens vacuna contra aquesta manipulació, ans el contrari ens converteix en molt vulnerables.

“La confusió és l’enemic del coneixement.” (330). Crear-nos confusió és el seu gran objectiu. D’aquesta manera, ens deixem entabanar amb facilitat per aquests encantadors de serps i les seves fórmules màgiques que segons diuen han de solucionar tots els nostres problemes amb gran facilitat.

“Tothom sembla lliure; però de fet tothom és esclau de qui manipula millor, sense possibilitat de recórrer a la realitat o a la veritat com a defensa pròpia” (332). Realment resulta molt difícil saber si ens deixem portar per aquesta manipulació. Ens pot semblar que no estem manipulats, però com ho podem saber?

“Si creus en la llibertat d’elecció de la gent, però també creus que tu saps millor que els altres que és bo per a ells, aleshores estàs davant d’una potencial contradicció” (351). Tothom ha de tenir llibertat d’elecció, però al mateix temps tots creiem que estem en possessió de la veritat i que sabem millor que ningú que ens convé com a individus i com a societat. Ens estranya i ens costa d’admetre que hi hagí tanta gent que pensi molt diferent a nosaltres. Ens plauria imposar el nostre criteri, i que tothom pensi més o menys com nosaltres, però això és impossible i ens toca acceptar aquesta diversitat malgrat que moltes vegades no ens agradi i ens resulti difícil d’acceptar.

 

TONY JUDT amb THIMOTHY SNYDER

Pensar el segle XX

La Magrana; 2012; 509 pàgines