Heroes

 

“Els dofins, en una vida anterior, eren persones. Així ho creien, si més no, els antics bascos. Aquells homes es van convertir en dofins després de ser amants de les dones d’aigua... Un cop fet el pas, no podien tornar enrere, ja era impossible canviar de rumb”

Costa basca, octubre 2023

Així comença el nou llibre de Kirmen Uribe

“Als migrants també ens canvia la vida en el moment que travessem la frontera... El que trobarem, no serà mai el que havíem esperat. Serà millor o pitjor, però sempre alguna cosa més del que esperàvem... Els migrants no sabem què ens oferirà el futur, però som conscients que el passat no tornarà a ser allò que un dia fou”

Kirmen marxa amb la seva família a New York amb una beca per fer una recerca sobre la vida de Rosika Schwimmer, una dona singular de principis del segle XX: feminista, pacifista, sufragista ... I mentre avança en la seva investigació sobre aquest personatge ens explica la seva vida quotidiana i la de seva família.

“És curiós com recordem algunes anècdotes escolars i n’oblidem d’altres. Hi ha fets que queden vius a la memòria per sempre més”. És difícil esbrinar per quines raons uns fets els recordem al detall i d’altres resten oblidats.

“Escriure no és un intent inútil de combatre la mort? És el desig de mantenir les coses que se’n van, de conservar la memòria del nostre món, costi el que costi”. En gran part és així, però escriure també ajuda a fixar les nostres idees i a construir els nostres pensaments que d’altra manera volen per l’aire sense aterrar.

“L’estructura de la novel·la seria neuronal, com una branca d’un arbre que està unida a una altra branca i totes elles es nodreixen de les mateixes arrels”

La novel·la està estructurada bàsicament en dues parts. La segona és ben diferent a la primera. Comença el seu segon any d’estància a New York, l’any 2000, l’any de la pandèmia, l’any en que tot canvia. Ha acabat la recerca sobre la Rosika, i hi ha un canvi de narrador. El protagonisme narratiu passa a la Nora, la companya del Kirmen. Trobem dos plans narratius: els seus records d’infantesa i joventut al País Basc i el seu dia a dia a New York.

En els llargs dies de la pandèmia “tota la relació amb el món era a través de les pantalles, i ells veien normal estar-les mirant tot el dia... Encara que estiguéssim junts a casa, no jugàvem tant com abans, no parlàvem tant com abans. Vaig tenir la sensació que els ordinadors m’havien robat els nens... el segle XXI, les noves tecnologies han canviat les nostres vides. Als anys noranta es va acabar un món i va començar el següent... Hem conegut el final d’una vida i començament d’una altra”

És un llibre que es llegeix bé, però que no ha captat el meu interès. De Kirmen Uribe m’agrada molt més la seva poesia que la seva narrativa que acostuma a ser basada en fets reals, ja siguin propis, ja siguin extrets de recerca sobre personatges que d’alguna manera podem considerar herois.

“Lamentablement som fruit de les nostres decisions. Fruit d’allò que parlem, i també d’allò que callem”

KIRMEN URIBE

La vida anterior dels dofins

Edicions 62; 2022; 312 pàgines

Traducció de Pau Joan Hernández

 

Heroes (David Bowie)

I, I will be king

And you, you will be queen

though nothing will drive them away

We can be heroes, just for one day

We can be us just for one day

And the shame was on the other side

Oh, we can beat them forever and ever

Then we could be heroes just for one day.