Aquest petit volum que recull 13 diàlegs amb reflexions de Bertrand Russell sobre temes diversos està envoltat d’una petita història que on em puc estar d’explicar.
Un matí d’aquest hivern porto una caixa de llibres a una llibreria de llibres de segona mà. Un cop allà no puc resistir la temptació de donar un tomb i tafanejar una estona. Acabo sortint amb dos llibres: “En la carretera” de Jack Kerouac, un llibre que em va entusiasmar quan el vaig llegir i que havia perdut i aquest petit volum de B. Russell, un pensador del que fins ara no havia llegit res i que era tota una icona de la meva joventut. Fins aquí tot normal. A l’arribar a casa i fullejar els llibres trobo aquesta foto dins el llibre, una foto de l’estiu de 1973 tal com figura escrit en el seu revés. Una casualitat que pot fer volar la imaginació ...
En aquest breu resum recolliré algunes de les seves reflexions que més em van interessar i les comentaré una mica.
Què és la filosofia?
“La filosofia es compon d’especulacions sobre temes, l’exacte coneixement dels quals no és possible encara”. Sobre la filosofia hi ha tantes definicions com filòsofs i és molt difícil destriar quina és la millor. Aquesta m’agrada força.
“Crec que ningú hauria d’estar segur de res. Si hom està segur del que sigui, està equivocat ...” “La comprensió del món en que vivim- que ha d’ésser el propòsit fonamental de tot filòsof, és un problema d’allò més difícil sobre el qual no hem d’ésser dogmàtics”. Estic plenament convençut que sempre cal deixar oberta la porta al dubte sobre les nostres conviccions.
Religió
“La por és la companya inseparable de molta gent durant tota la seva vida, i la religió ajuda a disminuir l’ansietat que provoca aquesta por”. La religió ajuda a molta gent en les seves pors i angoixes, però segons com es visqui la fe religiosa també pot generar altres pors i angoixes. No estic massa segur de la utilitat de la religió, si més no de la religió institucionalitzada, encara que si algú hi troba utilitat, allà ells amb les seves creences, sempre i quan no me las vulguin imposar.
“Sé que el cos es desintegra, i no hi ha cap raó de suposar que, desaparegut el cos, l’esperit hagi de continuar existint”. Encara que sigui una mica dur, no crec en la existència de cap transcendència després de la mort. La nostra vida s’acaba amb la nostra mort i no hi ha res més enllà.
Comunisme i capitalisme
1959 és temps de la guerra freda. No veu massa diferència entre comunisme i capitalisme encara que posats a escollir es decanta per aquest darrer.
“La majoria de gent és materialista, en el sentit que les coses que desitja són les que es poden comprar amb diners”. Vivim en una societat materialista i consumista, malgrat que el fet de tenir moltes andròmines i artefactes no ens fa pas més feliços
“Tothom, amb molt poques excepcions, abusa del poder que hom li confereix per la qual cosa és important de repartir aquest poder amb el màxim d’igualat i imparcialitat i no deixar que vagi a parar a mans d’un grup de cacics”. L’acumulació de molt de poder en poques mans és molt perillosa.
Els tabús de la moral
“La moral per la que es regeix la nostra societat no es res més que un feix de tabús”. “La moral consisteix a exigir el compliment d’una sèrie de normes sense donar cap raó d’allò que hagi pogut motivar l’establiment d’aquestes normes”. Els tabús i les prohibicions morals guien les nostres vides més del que realment desitjaríem. Poden ser una guia pel nostre comportament, però també poden generar sentiments de culpabilitat quan no les complim. Es poden convertir en veritables presons. De fet, les prohibicions del que sigui (B. Rusell posa l’exemple de la pornografia) només fa que augmenti l’interès pel que està prohibit.
Poder
Parla de tres formes de poder: el poder de la força, el poder econòmic i el poder de la propaganda o persuasió. Al poder li cal un fre. “Quan el govern és bo el poder s’empra amb limitacions i es fan contínues comprovacions i balanços; en un govern dolent, el poder s’empra indiscriminadament i es cometen tota mena d’abusos”. Malauradament això darrer és massa freqüent, molt més del que seria desitjable.
“Els súbdits de qualsevol d’aquests països administrats per un govern democràtic disposen d’una brida i unes regnes amb les quals frenar el poder. Però crec que haurien de disposar d’alguna mena de fre d’acció més immediata que les ocasionals eleccions generals. Al món modern on les coses estan tan estretament integrades, no hi ha prou amb això hauríem de disposar d’un sistema més segur per mitjà de referèndums”. Ja fa anys que es reclama un control més continuat sobre les decisions dels nostres governs. Les modernes tecnologies ho podrien facilitar. Han passat els anys i no s’ha avançat gens en aquest sentit. Al poder es sent molt còmode sense control.
Què és la felicitat?
Marca 4 ingredients que contribueixen a la felicitat: la salut, mitjans suficients per no patir necessitats, les relacions personals i el reeiximent en quant a la feina. De ben segur que són uns ingredients importants per assolir la felicitat personal.
I en contra de la felicitat enumera: la inquietud, les preocupacions i l’enveja.
Fanatisme i tolerància
“Quan el fanatisme es combina amb una certa inclinació a odiar a un altre grup, llavors teniu un fanatisme desenvolupat al màxim”. Tots els fanatisme siguin del signe que siguin són un dels grans perills de la humanitat. El fanàtic és el pol oposat a l’home reflexiu. “Una gran part dels mals que pateix el món son deguts a la intransigència, a l’obcecació”
“Hi ha poques, poquíssimes persones que siguin totalment sensates. Gairebé tothom té una vena de boig en algun racó de la seva personalitat”. Ben cert. El sentit comú és el menys comú de tots els sentits. Com éssers humans ens cal controlar aquesta vena de boig que tots tenim.
Nacionalisme.
“L’Estat és primàriament, una organització per a matar estrangers; aquest és el principal propòsit”. Una definició molt dura, però força real. D’altra manera, ¿què justificaria l’existència dels exèrcits i de la gran quantitat de diners destinats a les despeses militar?
“El nacionalisme és el perill més gran amb que s’enfronta, actualment la raça humana”, sempre i quan el nacionalisme sigui agressiu.
El possible esdevenidor de la humanitat
No té una visió gens optimista, ans veu una humanitat dominada i uniformada amb poques escletxes per la dissidència i la diferència
Segons ell el futur depèn tot de l’educació i de com s’eduqui a la jovenalla.
Missatge final dirigit a la humanitat futura: “Teniu, gràcies als vostres coneixements, un poder a les mans que l’home mai no havia tingut; podeu fer servir aquest poder com cal o fer-ne un mal ús; l’emprareu encertadament si us adoneu que la humanitat constitueix una sola i gran família, i que tots podem ésser feliços o sentir-nos dissortats. Ja han passat els temps en què una minoria poc escrupolosa vivia a cos de rei a costes dels sofriments i la misèria de la gran massa constituïda per la resta dels mortals. Aquests temps ja han passat i ningú no aguantaria que aquest fet tornés a produir-se: haureu d’aprendre a viure amb el convenciment que és indispensable, perquè vosaltres sigueu feliços que ho sigui també el vostre veí. Crec que si la gent és educada d’una manera assenyada, no trobarà cap dificultat a admetre, com a condició necessària per a la pròpia felicitat, la felicitat d’altri...”
BERTRAND RUSSELL
La meva concepció del món
Edicions 62, 1974 (ed. Original 1959); 109 pàgines
Traducció de Llorenç Carbonell i Torras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada