divendres, 9 d’abril del 2021

Sóc dels més d'un milió de vacunats

La veritat és que no soc massa partidari de les vacunes. De petit em van posar totes les que es posaven a l’època. Però de gran gairebé no m’he vacunat mai de res. Recordo que en un parell o tres de revisions mèdiques laborals em van vacunar amb la antitetànica i alguna cosa més, però quan a l’escola ens oferien vacunar-nos de la grip mai ho vaig fer i que jo sàpiga mai l’he passat.

Amb aquests antecedents ja podeu suposar que la vacuna per la Covid-19 tampoc em feia massa gràcia, però després de l’any que portem he pensat que el millor era posar-se-la d’una vegada. Tot l’enrenou que s’ha generat al voltant de les vacunes i els seus efectes tampoc és que ajudi massa a que la població es convenci de la seva conveniència. Des de l’inici de la pandèmia als nostres polítics els hi ha mancat una política de comunicació clara i concisa que evités totes les informacions contradictòries que hem hagut de suportar i que en res han ajudat als ciutadans que davant de l’allau de declaracions i contradeclaracions ja no sabem què pensar ni què opinar i que agrairíem una mica més de silenci per part de tots.

Soc de la franja entre 60 i 65 i primer ens van dir que ens avisarien amb un SMS, després que demanéssim cita a través de la web de La Salut, i quan aquesta es va col·lapsar amb un allau de peticions van tornar a dir que ens avisarien, per poc després tornar al sistema de que cadascú ho demani. Davant de tant desgavell vaig decidir anar-ho provant fins trobar un forat en el centre de vacunació que tinc a prop de casa.

Tinc hora de les 10 a les 11. Esmorzo com sempre i em prenc un Paracetamol per si de cas. Arribo al centre cívic just a les 10 i ja veig la cua que hi ha. No m’estranya. Amb resignació em poso al darrera de la fila i em disposo a esperar una bona estona. El lloc en el que estic té un nom ben suggeridor i que poc té a veure amb el procés de vaccinació. Aprofito per escoltar l’entrevista a Jordi Cabré avui que surt a la venda el seu darrer llibre “Consumits pel foc” i que de ben segur ben aviat devoraré amb ànsia. És un dia fred i una mica rúfol però per sort no plou.



 

He estat just una hora per arribar a la porta del Centre Cívic. Abans d’entrar, em cal ensenyar el SMS amb el que em confirmaven la cita. Un cop a dins haig de mostrar la tarja sanitària i esperar a ser atès. Tot ben organitzat i guardant les distàncies. Unes quantes preguntes abans de procedir a la vacunació: si he passat la Covid-19, si tinc al·lèrgies, si prenc medicació i poca cosa més. M’informen de quina vacuna em posaran, dels possibles efectes que em pot produir i que caldrà una segona dosi en 12 setmanes.

I després de tot aquest “ritual”, ara sí la vacuna. Una auxiliar es dedica a omplir xeringues i tres infermeres estan punxant als “clients”. Cap dolor en el moment de la punxada i passo a la zona d’espera on hem d’estar un quart d’hora per si es produís una reacció immediata. Passa el quart d’hora i surto del Centre Cívic cap a casa. Consulto l’apartat de vacunes de l’aplicació de mòbil i ja hi figura que estic vacunat contra la SARS-Cov-2

Em trobo bé, però tinc sensacions estranyes segurament fruit de tantes i tantes informacions sobre els possibles efectes secundaris. Passo la resta de la jornada trastejant per casa sense res a remarcar, malgrat que si m’escolto una mica de seguida començo a pensar que no estic com sempre. Estic convençut que tot plegat és fruit de tanta i tanta informació al voltant de les famoses vacunes, ara dites vaccins.

No dormo gens bé. Em desperto sovint, moltes més vegades del que és habitual en qualsevol altra nit, però em llevo bé, encara que una mica cansat. A mitja tarda rebo un SMS de Salut que m’informa que formo part dels col·lectius convocats per vacunar-se i que ja puc demanar cita. Com és possible?

No em puc queixar massa de com ha anat tot plegat, encara que em costa entendre tot aquest desgavell administratiu i d’informacions sobre la vacunació. No ha de ser fàcil gestionar-ho, però caldria evitar totes aquestes informacions contradictòries que l’únic que generen és desconfiança. Malgrat tot, ja formo part d’aquest més d’un milió que han hem rebut la primera dosi. Esperem que serveixi per anar-nos acostant a la tornada a la normalitat, encara que ho dubto ja que diuen que els efectes de la vacuna són per un temps limitat i que segurament caldrà repetir el procediment cada any. Això està sent llarg i malauradament seguirà sent llarg.

2 comentaris:

Dennis Teuling ha dit...

Hola Ricard, no sé si donar-te la enhorabona o no, jaja.

És normal que hagis dormit malament. Només el fet de pensar massa (en lo que sigui) fa que costa conciliar el somni.

Suposo que ha sigut la AZ, però conec molts de la teva edat que volien esperar a Janssen i avui mateix EE.UU. han dit que ho dedaconsellen.

Jo no tindria cap por, doncs sóc un home d'estadística i el risc és més baix que qualsevol Ultra o Totalment. Cap risc.

Això no vol dir que jo vulgui vacunar-me, doncs no m'agraden les amenaces de poder desplaçar-nos (vacunacurses de José luis Blanco), ni crec que sigui necessari pels joves sub 50 (per poc) com jo.

Però en part me n'alegro que els +60 es vacunin perquè deixin més llibertats a tots!!

Per tant, gràcies:-)

Ricard Masferrer ha dit...

Simplement ja està fet. Crec com tu que s'està fent un gra massa amb les notícies sobre aquestes vacunes. El risc de mortalitat és ínfim. Por no en tenia, però suposo que haver escoltat tantes notícies aquests dies té les seves conseqüències.