No sabria explicar la raó, però
Philip Roth és un autor del que fa temps em venia de gust llegir quelcom d’ell.
No en tinc cap referència, ni sé res d’ell. A la prestatgeria de la biblioteca
em vaig topar amb aquest llibre i com que no tenia al cap altre llibre per
llegir i no era massa gruixut me’l vaig endur cap a casa.
“Vaig conèixer-la fa vuit
anys. La tenia a la meva classe ... La Consuela Castillo. Només de veure-la
vaig quedar profundament impressionat per la seva manera de comportar-se”
Escrita en primer persona, el
protagonista és un professor universitari ja gran que acostuma a anar-se al
llit amb les seves alumnes, molt més joves que ell. O sigui, un personatge avui
en dia políticament incorrecte.
Però aquesta Consuelo va resultar
absolutament diferent a la resta i "... la por que se n’anés amb
un altre no em va abandonar en cap moment, no me la treia del cap, tant si la
tenia al costat com si la tenia lluny dubtava dels seus sentiments. Això em va
portar a obsessionar-m’hi d’una manera horrorosa”
Com que el personatge ja té una
edat, o més d’una edat, comença a qüestionar-se el pas el temps. “S’imagina la vellesa? Naturalment que no.
Jo no me la imaginava. No podia. No tenia ni idea de com era. No en tenia ni
tan sols una imatge estereotipada; no en tenia cap imatge. I ningú desitja una
altra cosa. Ningú vol enfrontar-s’hi abans d’hora. Com serà? Com és
comprensible, qualsevol estadi de la vida més avançat que aquell que vivim ens
resulta inimaginable. A vegades no t’adones que n’has entrat en un fins que no
hi estàs ficat de ple.”
“Miri’s la vellesa com això:
la vida en perill com un fet quotidià. No pots deixar de saber el que t’espera
al cap de poc. El silenci que t’envoltarà per sempre. A part d’això, tot
continua igual: ets immortal mentre ets viu”
Es creu superior a la resta tant
per la seva posició de gran intel·lectual com per la seva bona posició
econòmica. Per moments se’m fa antipàtic.
La relació amb la Consuelo
s’acaba. “És cert que va ser millor per a tots dos que s’acabés, però no
entrava en els meus plans i vaig quedar desfet. Vaig està deprimit, amb alts i
baixos, durant prop de tres anys. Si em turmentava durant tot el temps que vaig
estar amb ella, molt més em vaig turmentar per haver-la perdut. Va ser una
època molt dolenta, i no en veia el final”
Però aquest no és el final.
Encara ens espera el que podríem qualificar d’un convidat inesperat i .....
Per cert, remenant per la xarxa he
vist que Isabel Coixet el 2008 va fer una pel·lícula amb el títol d’Elegy
bassada en aquesta novel·la de Philip Roth i protagonitzada per Ben Kingsley i
Penelope Cruz.
No m’ha acabat d’agradar,
segurament perquè el personatge principal tot i els seus dubtes existencials
m’ha resultat més aviat repulsiu. Malgrat tot, estic disposat a donar-li una
segona oportunitat a Philip Roth. Algun consell?
A la xarxa en parlen a:
A la xarxa en parlen a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada