Reflexionem?

 

Doris Lessing és una escriptora britànica que va rebre el premi Nobel el 2007. Fa temps que la tinc a la llista d’autores que vull llegir, però no ho he fet fins ara. He començat amb un llibre breu on recull un seguit de conferències que va pronunciar el 1986. Malgrat el pas dels anys les seves contundents afirmacions no han perdut vigència.

“Aquesta és una època en què fa por ser viu, en què resulta difícil pensar en els humans com a éssers racionals. Mirem on mirem veiem brutalitat i estupidesa, fins al punt que fa l’efecte que no es pot veure res més que això: un descens a la barbàrie, a tot arreu, que som incapaços de frenar”. Passen els anys i no canvia pas massa res. Només hem de veure una estona els Telenotícies. Recordo que a la meva infantesa, la guerra de moda, era la del Vietnam i el conflicte àrab-israelí també era habitual. “De vegades es fa difícil veure res de bo i d’esperançador en un món que sembla cada vegada més horripilant. N’hi ha prou amb escoltar les notícies per fer-te pensar que vius en un manicomi”

Un pensament recurrent que comporta moltes discussions, i acostuma a ser l’inici de molts conflictes: “veure’ns a nosaltres mateixos com els qui tenen raó, i els altres com els equivocats, la nostra causa com la justa, la seva com a injusta, les nostres idees com les correctes, les seves com a estúpides, o francament malvades...” A voltes em fa pensar que el relat de l’independentisme és similar a aquest: nosaltres tenim la raó i vosaltres esteu equivocats. Com a tot grup pateix escissions i acabem discutint entre nosaltres fins arribar sentir filies i fòbies irreconciliables. En l’independentisme acabem patint d’un punt de messianisme amb alguns dels nostres líders. Si no canviem les dinàmiques i la mentalitat en els partits polítics i organitzacions que es diuen independentistes ho tenim perdut. Ens cal un canvi de rumb que se’m fa difícil de entreveure per on pot arribar.

Tal i com afirma D. Lessing cal estar molt amatents a no “formar part d’una gran bogeria de masses, ja que mentre hi estiguem immersos no se’n podrà esperar cap judici individual” i això té molts perills.

És penós però té molta raó quan escriu “tots nosaltres, fins a cert punt tenim el cervell rentat per la societat en què vivim”

“Cada vegada em sembla més clar que se’ns governa a través d’onades d’emoció de masses, i que, mentre duren, no és possible fer preguntes objectives i serioses”. Aquesta afirmació que ja devia ser certa el 1986, a hores d’ara encara ho és més. Poca racionalitat veig en les campanyes electorals, en les eleccions, en els parlaments i en les accions dels que ens governen. Ens trobem en una època en la que domina “l’ànsia d’emocions, el plaer de les sensacions fortes, la cerca d’estímuls cada vegada més intensos”

 

“Una democràcia, per més imperfecte que sigui, ofereix la possibilitat de reformes, de canvi”. No ho hem d’oblidar encara que a vegades sembla difícil pensar que la democràcia en la que vivim és el millor possible. Necessita molts de canvis, que no s’albiren per cap lloc.

“La cosa més difícil de totes, com a membre d’un grup, és mantenir una opinió individual contra la majoritària”. Molt i molt difícil, la majoria acostumem a deixar-nos portar pel grup, molt més del que pensem. “És clar que hi ha persones que mantenen la seva opinió i no es deixen sotmetre per la necessitat de dir o de fer el que fan els altres” però són una minoria... “Són els individus, els qui canvien les societats i aporten idees, els qui s’enfronten a marees d’opinions i les canvien”

Ara bé, “per cada home o dona que apliqui amb calma i seny la idea que cal parar compte amb les nostres suposicions, hi ha vint demagogs que en el fons el que volen és dominar als altres. El fet que es considerin a si mateixos antiracistes, feministes o el que sigui no fa que deixin de ser els demagogs que són”

“La meva conclusió és que fins que no coneguem els patrons que dominen el nostre pensament i puguem reconèixer-los en les formes diverses que adopten, ens trobarem indefensos i sense alternatives reals. Hem d’aprendre a vigilar les nostres ments, la nostra conducta. Hem de fer una mica de reflexió.” Ens cal molta reflexió sobre com actuem com individus i com espècie per aconseguir canviar el que no ens agrada d’aquesta societat en la que vivim.

 

DORIS LESSING

Les presons on triem viure

Edicions 62; 2023 (edició original 1986); 127 pagines

Traducció d’Alba Dedeu